Ahir en vaig anar al llit commocionant; una notícia ma va fuetejar l’ànima. N’Adri havia mort d’un infart fulminant. No podria ser! Feia pocs dies que havíem xarrat, ell corria i jo passejava es ca; ens creuarem quatre paraules d’ànim mutu.
Vaig tenir la sort de conèixer en Adri a l'antiga Maestria, formació professional. Seguts la mateixa taula, prest ens varen fer amics, era un gran futbolista i músic. Vaig poder gaudir d’ell com músic amb el seu grup de sempre: es Sicora un grup d’amics des Castell que tocaven heavy. Després veure com creixa com futbolista, era tot un atleta, un defensa central amb molt de caràcter. I per damunt de tot era un bon company un bon amic una bona persona.
La vida ens va portar per camins diferents, però sempre que ens creuaven fèiem sa xerradeta, tan de feina, com en ses bicis “els sherppas” per ses festes des pobles amb el seu grup d’amics de sempre; la darrera vegada que ens varen abraçar va ser el darrer partit de futbol en què en va fotre una pallissa memorable. Varen riure molt recordant els vells temps, avui tocar plorar...
Estat un orgull i un honor haver-te conegut, donar el meu sincer condol a la família i amics.
No hay comentarios:
Publicar un comentario