sábado, 23 de diciembre de 2017

QUIN TONTO,¡ TONTO PA SIEMPRE!



QUIN TONTO ¡TONTO PA SIEMPRE!

  Hola bon dia o serà bona nit, no ho sé està molt fosc aquí baix. No anava escriure res durant una temporada perquè estic un poc molest en vosaltres... no llegiu cabrons... perdó, estimats lectors.
  Doncs mira-ho que em va passar un dissabte de Nadal. Unes setmanes abans de ses festes de Nadal, el meu encarregat de la feina em va demanar s’hi coneixia algú per fer del pare Noel per una estona petita, donar uns regals els seus fills petits. Vaig pensar que jo tenia la roba del pare Noel, podria fer-li un favor el meu cap i de passada fer uns punts, açò sempre va bé ! Li dic que jo ho puc fer, ho tinc tot apunt ! El meu cap ho troba perfecta. M’ha dóna la direcció i la hora, en principi tot fàcil i clar com l’aigua.
  Dia 24 de desembre havia quedat amb uns amics per a anar fer unes tapes i unes cerveses. Sa gent es pensa que jo sóc un pallo festiu i divertit. Doncs no; m’agrada la serietat, la formalitat i la puntualitat. A les 13:00 amb puntualitat germànica varen comença a beure i menjar, hi havia temps fins les 22:00 del vespre. Tot anava bé, fins i tot venia un jove abstemi per controlar la festa. Un bar, dos bars... un quinto, dues mitjanes...Bar de l’orfeó, el Chivito, una caixa de 24 quintos dues caixes 24 mitjanes. Amb la tonteria eren les 18:30... Anem a fer la darrera, podrien anar a sa bodega Victòria, doncs caminet, caminet cap a betlem. Quan arribo a la porta, ma sembla que la escala és molt empinada i llarga, amb la dubte arriba un homenot que amb un cop de panxa m’envia cap a avall. Per sort no hi va haver ferits, jo vaig tenir la mala sort de perdre els vidres de les ulleres. Com antes no hi veia bé, no vaig nota diferències. Jo no podia veure més cervesa tenia un compromís, a més feia més estona dins escusat que no a la barra del local. Prou cervesa... Idò que vols? Un “xupito de whisky i desprès dos, desprès tres...A les 19:45 vaig dir adéu els companys crec, o era el mirall del bany no ho sé? per sort sempre acompanyat del abstemi... no es refieu mai dels abstemis! Sempre amaguen qualque cosa.
   El abstemi em portava a casa, perquè jo no podia conduir ni un carret de supermercat. De camí a casa, per la carretera d’Es Castell. El abstemi és posar misteriós “Mirar Vicent jo tinc certes inclinacions, amors prohibits, la gent no ma compren” Em va dir, jo sóc un home lliberal, m’agrada molt el sexe divertit i festiu. El meu cervell desbocat per culpa del alcohol, pensa en canvis de parelles i orgies romanes, es dia que la dona ma doni permís serà una passada. Jo li faig veure que no passa res. -“ Tranquil “tio” mentre hi hagi consentiment per les dues parts, endavant. Ell em va donar el mòbil, mentre conduïa , i em va dir –“ Açò del consentiment és problemàtic” No m’agrada gens el tonell de veu. Mir el telèfon, estic nerviós. Les primeres imatges són boniques estampes campestres. El espectacular camp menorquí, amb vaquetes, ovelles, cabretes i cavallets. Idò aquest element li deu agrada córrer en bolles o carda pel camp. Però no, la següent imatge em va produir un oi espantós i la següent unes nàusees impossibles de suportar. Una onada vòmit em fa sentir com un volca apunt d’erupció. Aquí l’amic li agraden molt els animals, però molt! Veure’l amb els pantalons pel terra, mentre està bombant una ovella, era una visió patètica, -“Però què cony vols de jo?” L’abstemi em mira tranquil·lament i em diu –“Que m’ha aguantis l’animal, però amb carinyo!” Jo li crit –“ I UNA MERDA !”  Per rematar la jugada la guàrdia civil ens fan aturar a la rotonda d’entrada Es Castell.   
   No puc aguanta més, estic molt marejat i surto del cotxe d’aquell pirat. Un guàrdia civil sa m’acosta i em demanar la documentació. Jo obro la boca, però d’ella no surten paraules, sinó una brollada de vòmit. El pobre guàrdia rep sorprès aquell raig fastigós. El policia es sentir un poc molest per aquell incident... “Putos borrachos, de mierda, venga los papeles de tó!” Jo estic de genolls traient la feda, la “beremérita” registre el cotxe del viola cabres. Prest tenen resultats, troben revistes com “AMOR BESTIAL” o Dvd’s “ FIESTA EN LA GRANJA” o el gran èxit “EL PALETO SE LO MONTA EN EL CORRAL” també hi ha cordes i fermalls. Hems miren en cara de pocs amics, però tenen un petit somriure de satisfacció, l’agent que a rebut tot el meu “regal” hems diu: .”Hemos tenido suerte, tenemos denuncias por abusos a ganado. Os va caer un buen marron, pervertidos!
  Jo li faig senyes, jo sóc innocent! És aquest pirat el violà vaques! Veig que estan esposant aquell canalla i el altre crida per el telèfon. Aquesta és sa meva, començ a córrer com un gall sense cap... carrer de Maó, la església, carrer gran, home!un “cuponero” de la ONCE, provaré sort i cap a santa Anna, he tingut sort, els guàrdies civils van feixucs, es final tenen aquell cabró, en quin merder ma ficat. Arribo a casa a les 20:30 h, no puc respirar, una dutxa ràpida amb aigua freda, per espavilar-me un poc. Em vesteixo de Pare Noel,  ai, ai... no em torbo bé, de grapes arribo al wàter, ja hi tornen... va tot defora. Mentre jo em moro, el pocavergonya del fill de sa mare em fa fotos amb es mòbil –“Ets un gran fill... Jo sóc ton pare!!!” Ell molt alegre em diu –“ Dir que sí “Darth vader” ja veuràs que contenta es posar la “mare Noel”. Així com puc intent col·locar-me... Merda ara me’n record, no tinc cotxe! La dona i la filla han quedat amb unes amigues per fer unes compres. Pensa Vicent pensa!  Mentre el fill em diu –“Empra el “lado oscuro de la fuerza!” Capullo! Hòsties! El fill ma donat una idea, agafaré la bici ! Son les 21:00 h vaig bé de temps, segur que amb la velo no tindre problemes amb ningú. Voga, voga cap a Maó, la guàrdia civil ja no hi és i el boix del amor animal tampoc, com un bon ciclista circulo pel carril bici, els cotxes toquen el clàxon, tothom em mira. Quan arribo a la plaça Abu Umar, quedo sorprès, una riada de Pares Noel baixen en bicicleta per la via de Ronda. Em fan senyes perquè ma sumi a la comitiva, tinc temps per fer una volteta. La gent ens aplaudeix i ens anima, la cara dels filles petits són d’una felicitat i sorpresa, que sols els nens tenen.
  21:45 h. estat divertida la volta, res d’alcohol ni sexe rar, sols vogar i fer feliços els fillets petits. Però ara tocar quedar bé amb el “jefe” Ja comencen! Ara no sé ha quina casa tinc que anar, el numero 96 o el 69? Doncs el 69 un numero preciós! Obro la porta, fa una entrada on puc deixa la bici, què fosc està tot i què tranquil per haver-hi al·lots. Tindria que tenir els regals devora la porta, -Hola! OH, OH, OH,!!! Una veu em diu que pugui, a la dreta hi ha una escala. Una dona amb un “picardies” vermell, lligues i un capellet  de “mare Noel” Açò no és normal ! m’he equivocat de adreça! però no puc atura i lentament pujo la escala, hi ha molt poc llum. Tinc un eclipsi local i mental, estic hipnotitzat per uns malucs de nadal.  Ella és posa damunt el llit, ha posat música i encén un cigarret, canta en Joaquín Sabina... conec la cançó , era “ tan joven, tan viejo” un tros de la lletra diu “ como un ladrón de bajo de la falda de alguna” Ella em mira i diu –“ tens un regal per jo?”  No tinc ni puta idea que vol dir, però ho començ a sospitar. No dic res, sols em col·loco bé la roba de pare Noel, ella far una O perfecta amb el fum del cigarret i em mira tranquil·la i em diu –“Tu no ets el meu marit!” No era una pregunta, era una afirmació. Però no es va posar a cridar com una boixa, em mirava amb una expressió de sorpresa i sensualitat. Em diu “Doncs mira que bé, dos pares Noel per mi sola !” M’ha va agafar una calorada, un pensament terrible “un altre pare Noel? Això no acabarà bé! Jo plegó abans que vengi i mirar-ho que n’estava de bona. Li demano –“ Segur què té una escopeta?” Ella riu –“Sí, i pistola, és guàrdia civil ”! –“Però no marxis, ho passaren bé els tres!”
   Amb els nervis, en agafar la bici també vaig agafar un petit saquet, amb un regal especial per a ella. Els 22:02 sóc puntual, obro la porta i crit –“HO, HO, HO,!!!” En aquell instant una jauria d’al·lots es llancen a sobre meu. Quin desastre, paquets pel terra i jo amb prou feines en puc agafar els pantalons. Em van arrabassar tots els regals, el més petit de tots una cacatua de 5 anys cridava...-“ Vull la espasa làser den Kylo Ren !!!” els pares, entre ells el meu encarregat observaven alegres des de una cotxeria del costat, com es divertien els seus petits vàndals. Uns crits d’unes mares horroritzades en van fer obrir els ulls com plats. El petit “Jedi” havia trobat la espada làser, però no era una espasa, sinó un llarg i lluminós consolador dobla (és dir amb dos cap de faves) de color fúcsia brillo d’uns 80 centímetres de llarg. Pares i mares perseguien aquell petit “Jedi” quina gràcia tenia aquell marrec, emprava amb molta habilitat aquell gran penis a manera de espasa làser. Vaig veure que el meu excap estava un poc empipat, vaig decidir passar-me el “lado oscuro de la fuerza” una vegada més.
  Va ser un dia molt llarg, igual que l’inventor des supositori mai va donar la cara, tinc morenes cerebrals. El més trist de tot és què vaig perdre es cupó des secs...i diuen que va tocar... Bones festes.