lunes, 19 de marzo de 2012

EL DIA DEL PARE


EL DIA DEL PARE.


Escoltant un programa de radio, on la gent contava fetes relacionades amb el dia del pare. M’han cridat la atenció tres histories commovedores i tendres a l’hora.

La primera és de una filleta d’uns 8 anys, a la classe van fer una proposta, els nens tenien que portar la quantitat de doblers que poguessin aconseguir per els seus propis mitjans. Com sol passa tots els nens van portar diners que els va donar la mare. Menys una nena que va aconseguir per si mateix una petita quantitat de diners. Tots els fillets van compra colònies, corbates i altres articles de valor mitjans. La nena tant sols va poder aconseguir compra un bolígraf “BIC” un llapis “STAEDTLER” i una goma de borra “MILAN”. La nena va donar el regal al seu pare amb un estoig  fet amb un tros de tela i és va posar ha plorar. El pare amb molt d’afecte li va dona una besada el front. M’ha agradat molt, sempre ho portaré amb mi.

Fa un any aquell pare va patir un infart fulminant i va morir. Entre les seves pertinences hi havia un estoig de tela desfeta pel pas del temps. El seu interior un boli, un llapis i una goma, com el primer dia.

La segona història que ma impressionat, és la d’un nen de 10 anys, que va voler fer un regal el seu pare. Dins el porquet tant sols hi havia 125 pessetes, açò no va ser impediment per fer un detall el seu pare. Va baixa el bar de sota de casa i va comprar un panet de callos i una coca-cola. Tot ufanós va donar-li la comanda el pare, el home tot content és va menjar el panet i la beguda.

Uns quants d’any més tard el nen va tornar un jove, sen va adonar que el seu pare no li agradava el panet de callos ni la coca-cola.

La tercera aventura és de tres fillets que havien perdut la mare de molt petits i el pare va tenir que fer molt d’esforç per tira cap el davant. El pare feia feina de representant i sempre anava ben mudat. Els petits volien fer-li un regal, van comprar tres pastels i van esperar darrera la porta que arribes el pare de la feina. El home va arribar cansat a la porta de casa, va girar el pestell i els poca vergonyes van llançà els dolços el despistat pare. Què va fer aquell home? Sense perdre un minut va tornar el atac, entre rialles i alegria es van divertir aquell dia del pare, desprès va tocar fer neteja, però açò és una altre història.

No sempre els grans regals son els més recordats, els petits detalls duran per sempre.

jueves, 15 de marzo de 2012

ANNA FA 18 ANYS


JODER COM PASSA EL TEMPS!!!

Avui fa 18 anys que va néixer la filla. Feia 5 anys de casats,vam pensar que era hora de fer creixa la família,  perquè no proven de tenir un fill? Jo pensava que açò de fer fiets era  més difícil, però no! On pos el ull, fico el espermatozoide i prou, aquí finalitza la nostre feina, tot lo demés és ajudar a la dona en lo que sa pugui.

Sa mecànica de fer-los és molt fàcil fins i tot agradable i divertida. Quan té diuen “Es teu embarassats!” Una suor freda té passa per la clatell. Hòsties que en fet? Per conduir un cotxe fas un examen, quan compres un televisor tens un manual d’instruccions, però una criatura ve  sense res, ni un codi de barres!

Un polit dimarts dia 15 de març a les 14:05 treia el cap a na aquest món n’Anna . Va ser una experiència única, tot lo que pugui dir sempre cera poc, un moment màgic i emocionat. Aquell esclat felicitat i vida fa que m’han recordi d’amics que no van tenir tanta sort. De la felicitat i esperança van passar a la tristesa i desolació. Uns amics perdrien el nadó pocs dies de nèxia, uns altres el fill vindria amb una minusvàlia i  els darrers, la mare que moriria  en el part. Per cert no son fets del segle XIX son fets reals de finals del segle XX i principis del XXI, uns records per ells.

Dels moments del part tinc uns records molt clars, la dona em va regalar  uns insults i blasfèmies, com una posseïda que cridava que no la tocaria mai més, i ha més tenia una força increïble, em va agafar la mà i la va esprémer com una taronja, redéu quin mal. Aquella no era la meva al·lota era “La niña del exorcista”

Començava una nova aventura, una nova vida i tot per fer. Es mal de fer ser pares, hi ha dies que penses que no ten sortiràs, i altres que no teníem preu. Quan comencen a caminar, xarrar i ha fer preguntes, Perquè? De tot. Una persona em va dir, “al·lots petits problemes petits, al·lots grossos problemes grossos” una veritat com un temple.

Quan jo estava a punt de fer els 18 anys, tot m’ha semblava que seria collonut i feria lo que voldria, no va ser així, és més si feia alguna animalada en jutjarien com major d’edat. Els joves de avui també es pensen que son els reis del “mambo” pobrets!

Com és la filla? És una estudiant molt bona i disciplinada, amb un caràcter fort, i guapa, que de dir un pare! “La pija”com li diem carinyosament, sempre va ben aclarida. Qui ho anava dir, jo heavy martell i terror dels “pijoteras” tindria una filla “mega-guay”.

Ara que s’ha acosta l’hora de triar el camí, tenim que tocar a les portes de la universitat . Aquest mateix any una altre Goñalons marxarà estudia a fora de Menorca. Tindrà les mateix oportunitats que els demès? Poden els pares donar-li la oportunitat de estudia una carrera, què té més que guanyada i merescuda? Tindrà la filla de obres, treure la carrera que ella vulgui?.  Per part nostre farem lo possible perquè tingui una oportunitat, si en de vendre la anima el diable modern (bancs) ho farem. Com li deia el pare, quan el ajudava els darrers mesos de la seva vida, “si no ho fas pel tu pare, per qui ho faràs?” Ara toca ajuda a la filla en una experiència  apassionat, “Si no ho fas pels fills, per qui ho faràs? No confien que el nostre esforç sigui reconegut, el final ells en de fer el seu camí.

Que aquest aniversari el recordi amb senzillesa i alegria, acompanyada de família i amics.