JODER COM PASSA EL TEMPS!!!
Avui fa 18 anys que va néixer la filla. Feia 5 anys de
casats,vam pensar que era hora de fer creixa la família, perquè no proven de tenir un fill? Jo pensava
que açò de fer fiets era més difícil,
però no! On pos el ull, fico el espermatozoide i prou, aquí finalitza la nostre
feina, tot lo demés és ajudar a la dona en lo que sa pugui.
Sa mecànica de fer-los és molt fàcil fins i tot
agradable i divertida. Quan té diuen “Es teu embarassats!” Una suor freda té
passa per la clatell. Hòsties que en fet? Per conduir un cotxe fas un examen,
quan compres un televisor tens un manual d’instruccions, però una criatura
ve sense res, ni un codi de barres!
Un polit dimarts dia 15 de març a les 14:05 treia el
cap a na aquest món n’Anna . Va ser una experiència única, tot lo que pugui dir
sempre cera poc, un moment màgic i emocionat. Aquell esclat felicitat i vida fa
que m’han recordi d’amics que no van tenir tanta sort. De la felicitat i
esperança van passar a la tristesa i desolació. Uns amics perdrien el nadó pocs
dies de nèxia, uns altres el fill vindria amb una minusvàlia i els darrers, la mare que moriria en el part. Per cert no son fets del segle XIX
son fets reals de finals del segle XX i principis del XXI, uns records per
ells.
Dels moments del part tinc uns records molt clars, la
dona em va regalar uns insults i blasfèmies,
com una posseïda que cridava que no la tocaria mai més, i ha més tenia una
força increïble, em va agafar la mà i la va esprémer com una taronja, redéu
quin mal. Aquella no era la meva al·lota era “La niña del exorcista”
Començava una nova aventura, una nova vida i tot per
fer. Es mal de fer ser pares, hi ha dies que penses que no ten sortiràs, i
altres que no teníem preu. Quan comencen a caminar, xarrar i ha fer preguntes,
Perquè? De tot. Una persona em va dir, “al·lots petits problemes petits,
al·lots grossos problemes grossos” una veritat com un temple.
Quan jo estava a punt de fer els 18 anys, tot m’ha
semblava que seria collonut i feria lo que voldria, no va ser així, és més si
feia alguna animalada en jutjarien com major d’edat. Els joves de avui també es
pensen que son els reis del “mambo” pobrets!
Com és la filla? És una estudiant molt bona i
disciplinada, amb un caràcter fort, i guapa, que de dir un pare! “La pija”com
li diem carinyosament, sempre va ben aclarida. Qui ho anava dir, jo heavy
martell i terror dels “pijoteras” tindria una filla “mega-guay”.
Ara que s’ha acosta l’hora de triar el camí, tenim que
tocar a les portes de la universitat . Aquest mateix any una altre Goñalons
marxarà estudia a fora de Menorca. Tindrà les mateix oportunitats que els demès?
Poden els pares donar-li la oportunitat de estudia una carrera, què té més que
guanyada i merescuda? Tindrà la filla de obres, treure la carrera que ella
vulgui?. Per part nostre farem lo
possible perquè tingui una oportunitat, si en de vendre la anima el diable
modern (bancs) ho farem. Com li deia el pare, quan el ajudava els darrers mesos
de la seva vida, “si no ho fas pel tu pare, per qui ho faràs?” Ara toca ajuda a
la filla en una experiència apassionat,
“Si no ho fas pels fills, per qui ho faràs? No confien que el nostre esforç
sigui reconegut, el final ells en de fer el seu camí.
Que aquest aniversari el recordi amb senzillesa i
alegria, acompanyada de família i amics.
Ser pares ès aquella feina que mai estarà prou ben feta i en la que sempre tindrás la sensació de poder haver-ho fet millor, gràcies a déu ARRIBAREM A SER AVIS i ja ho haurem après
ResponderEliminar