Passava la millor època de la meva vida, havia oblidat totes les coses dolentes que m'havien passat, les vaig superar bé que semblaven les històries d'altres; tan feliç que ella va voler un jardí i vaig prometre construir; així que el cap de setmana, en moure la terra per a tal fi, vam donar amb vuit cranis que vam posar en meticulosa fila. Les preguntes van ser seguides pels records en crit, Quin dilema! Però vaig haver de tornar les calaveres a la terra i oblidar la promesa que vaig fer, fins i tot vaig posar una gruixuda capa de ciment per precaució.
Al voltant de l'argamassa la terra es va assentar a poc a poc, jo només esper anar oblidant el perquè se'm va acudir construir un jardí on sé que vaig amagar vuit, bé, ara són nou cranis lluents...
