Capítol primer EL SORTEIG
Finals de novembre del 1985, sorteig de sa quinta des nascuts el 1966. Sóc a ca s’al·lota , esper una telefonada d’en Toni , un amic que viu a Palma. Hi ha nervis , faré o no la mili? M’han viaran a Ceuta? la mili en aquell temps era voluntària ho forçat, com comentava el meu pare ‘’no et presentis mai voluntari que acabaràs fent feina de franc. L’estat et llevava un any de la teva vida , per defensar la pàtria i ell a canvi et feia un home de profit. Sonà es telèfon , l’agafo al primer toc . -Diguis? Una veu coneguda amb to de llàstima m’ha contesta. -Un any es passa ràpid , veuràs que els moros no et volen donar pel cul , almenys tots es dies tindràs coses per contar. Un me cago en sa puta , m’ha va sortir de l’ànima . S’al·lota ja plorava a les totes i es seus germans s’han enfotien de mi. Des de s’altre banda del telèfon m’ha van cridar. -Eh , Vicent que és broma lo de Àfrica, t’ha tocat Balears , açò vol dir un mes a Palma i després cap a Menorca. Li vaig dir de tot. -Cabrit , t’hagués escorxat en viu... -Ja mos vorem , jo hi vaig uns mesos abans que tu i també quet a Mallorca. Aquell dia de Novembre hi va ver moltes alegries , aquells que vàrem sortir alliberats d’anar a fer la mili i tristesa per uns quants que varem ser disseminats per tota Espanya. Com sempre, tot era excusa per celebrar alguna cosa, per agafar unes borratxeres de campionat. Tenia feina, al·lota, amics i un duro per gastar, pues ala un vespre de rock i birra. He da reconèixer que aquells temps era un inconscient i varem fer més d’una endemesa. Per si de cas contaré tant sols ses coses que no siguin delicte. Desprès de sopar per celebrar la meva entrada a la vida militar, van anar a un local de copes des port de Maó, cervesa va cervesa ve,quedàvem tres pollós ben alegres. Un d’ells tenia un petit cotxe, un ‘mini’ , van decidir fer una volteta, uns quants de ‘trompos’ i tirar a la mar unes tanques metàl·liques que alguna mala persona havia posat el mig del nostre camí i casi potar es sopar, varem marxar cap a Es Castell. En plena juerga es company diu: -Ara vora-ho quina passada, ficar el cotxe damunt s’acera de un carrer molt popular des poble, hi havia un local de teatre i copes ‘El saloon’.Abres a l’esquerra cases a la dreta ni cinc centímetres per banda, música heavy-metal a nes radiocasset hi ha tota pastilla per damunt s’acera, despres de casi atropellar a una àvia que trea es fems i donar-hi un bon ensurt. Com la nit es feia curta varen partir cap a Maó a fer la penúltima malifeta. La idea era anar a un camp de maniobres militar a fer correr el cotxe, primer romprem ses cadenes de la entrada amb es cotxe a gran velocitat, metal.lica cridava a tot volumen i com bons kamikaces vaen embestir la cadena . Com sol passar amb ideas absurdes mesclades amb alcohol, van quedar clavats , es van rompre es limpia-parabrises i reixar es vidre de davant, per fer-nos molt de mal ‘pa havernos matao’. Així com van poder sortir ja en pensaven quina podíem fer, però no sempre ho podré contar tot, per si de cas no han prescrit es possibles delictes comesos.
