UN MAL DIA PER DEIXAR DE VOLA

Un dia més de feina, la tempesta de fa uns dies ha deixat un rastre de destrucció i sunya. Però avui, dissabte matí fa un dia molt agradable. Una de les poques avantatgés que té aquesta feina, és que puc berenar allà on vulgui.

  Trec el panet, avui sobrassada feta  des cunyat, a fer punyetes el colesterol, un dia és un dia. Segut damunt una pedra veig el paisatge. El cel apareix un convidat inesperat. Una au rapaç, no sé quin tipus era, d’allà on era no podia distingir. El pardal volava en cercles, ara veig el que vol, un colom.

   És com veure un documental den Rodriguez de la Fuente. La batalla comença, el colom esta fora de lloc. Ma sembla un falcó, el falcó es llançà en picat i colpeja el colom. Els coloms no ma son simpàtics, son les rates del aire, però em fa pena. El pobre colom lluita contra un enemic que en fa dos com ell. És com esta en un circ romana i veure un combat de gladiadors o una matança de cristians. El colom té els minuts contats, però ell lluita per viure un minut més. Devoro el boníssim panet de sobrassada amb formatge de Menorca. L’espectacle esta apunt de acabar, el falcó amb les seves  fortes urpes a agafat a la seva presa. Entre crits i espolsades hi ha plomes per tot i cauen a terra davant meu.

   Aquí és on la història dona un gir inesperat, el guió vola pels aires fet un nus de plomes. Les dues aus varen caure el mig de la carretera i com un llamp passa un cotxe i esclafar els dos bitxos. No em puc creure el que acabar de passar, ma atrac  per si puc fer res. Les dos animals en mort al acte, quina putada! Tot a passat  tant rapit, sols he pogut veure un cotxe deportiu de color vermell infern.  El meu cervell produeix una pel·lícula.  Un “pijo” de merda xarrant amb el seu mòbil darrer model. Els havia vist o no el mig de la carretera? Valent fill de puta!!!

   Ja ma veus a jo contemplant la desfeta, tinc un nus a la panxa. Què faig amb els pobres animals? Cap dels dos duu cap anell. No penso deixar els seus restes el negre asfalt,  per què uns altres cotxes els triturin les despulles. Tampoc ma agrada la idea de ficar-los dins una bossa de fems i acabin el femater de milà, tant el falcó i el colom tindrien el mateix destí. Els he replegat amb una pala i els he dipositat a la vora del camí. Ara formaran per de la natura per sempre. Sóc un idiota sentimental. Caçador i pressa descansen junts ala vorera d’una carretera de Menorca.  

   Per acabar, tinc la mala pensada de pensà. I si les aus tenien cries? Hi haurà més víctimes de aquesta història? Collons quin mal rollo.  Estic emprenyat! Segur que trobaré algú per descarregar la meva frustració. A mig matí em trop el típic “capullo” que no pot aturar a xerrar pel mòbil. Just puc em fic el seu costat. Li faig una seny amb la mà tocant-me la cara “quina barra” que tens. La seva resposta és aixecar l’altre ma i mostrar-me el dit índex, el de envia a la gent aprendre pel sac.

  Poc es pensava el falcó i el colom que tindrien aquest trist final.