 | ||
| Un record per en Rafael Lopez, que hems va deixar a principis d'any. Sempre el capdavant de sa colcada |
¿ I A GRÀCIA QUÈ
?
Aquestes poques paraules xorques amaguen tot un misteri.
Una frase molt dita dies abans de ses espectaculars festes de Gràcia de Maó. Es
temps passa implacable, tal vegada ens tornen a trobar, ara caminant un poc més
a poc a poc. La meva ment queda marcada per veus silenciades, gestos i
esperances ja oblidades. El futur és cada vegada més breu i la ressaca llarga,
la meva veu ja no té la força d’abans, un amic, un abraçada fràgil, una amiga,
una besada subtil, bones festes Vicent...
¿ I a gràcia què?
Una frase popular, sense connotacions polítiques. M’ho solien demanar moltes
vegades i jo a la vegada també ho deia, i ses respostes eren del més variat i
sorprenent. Uns t’ha deien que a les 16:00 serien a sa traca, uns altres veurien
sortir els gegants, un altre grup de serien a sa sortida des cavalls, uns
altres a s’explanada , cos, cementeri. Per no dir ses cents de parròquies i
cases particulars que et donen de beure i de menjar. I ara ses respostes més
“locas”: Un company en deia, vaig a veure la “Conchita”¿ Qui era la “Conchita”?
¿Era un mico? ¿Era una berganta argentina? ¿Una mona argentina? Una de les tres
és la correcta.
Una vegada un pallo en va dir que anés a alerta, perquè
posaven drogues a la pomada i açò provocava que la gent caigués en una mar de
luxúria, sexe i rock en roll... clar
açò són ses festes de Gràcia, aquí hi ha
cavall, coca i xocolatí, li vaig dir tot eufòric. Per cert ma podries dir per
on queda aquest mar tan divertit de què em xerres. Li vaig demana tot intrigat.
Gràcies al meu pare, que en va mostra el plaer d’un bon
jaleo, un ball anàrquic, on cadascú té una coreografia pròpia. On si vas
borratxo tens molt de números per a fer una visita a la creu roja. Un any, un
individu esperava com es toreros “a puerta gallola” de genolls davant la
entrada dels cavalls a sa plaça. Quina sorpresa quan varen entra cinc cavalls
alhora, no el varen poder esquiva.¡ Quin fart de riure! Per sort els cavalls no
es varen fer mal, però ell babau, Ja, ja, ja... es dentista va tenir feina
mesos amb ell.
Dins un Jaleo nocturn vaig saber que era una “patada
voladora”. Era amb un company a la vorera del flicot comentant les millors
jugades, casi no havien begut “aigua” el nostre estat era el pas previ al
nirvana, levitaven per damunt sa plaça. En un moment donat, el meu amic era el
meu costat, un segon més tard ja no hi era. ¡Hòstia tu, màgia! Sembla ser que la nostre visió no era completa
i un cavall li va clava una guitza al meu amic i va sortir volant i va caure
uns metres més endarrere. ¡Cagó en tot, açò és l’autèntica “patada voladora”! Tota una coça que et destrossa, vaig tarda un
poc en reacciona i auxiliar el ferit, quin fart de riure...jo es clar, l’amic
va anar mesos coix com un moix enamorat.
Aquelles apostes absurdes “no hay huevos” versió
menorquina “no hi ha collons”. Vicent!!! No hi ha collons de pujar mamat el
“guli-guli”, una atracció de fira, que avui en dia estaria prohibida. Encara no havia acabat la frase i jo ja era
dalt. Mala hora... segut el mig sense fermar i cantant “Es Mahón” acompanyat d’uns deixebles igualment de pertorbats. Quan allò començà a gira, en
pocs segons hi ha silenci i un segon desprès la força centrifuga fa la seva
feina i ets llançat contra els pobres que seuen correctament a la atracció. I
aquí comença el drama, no tothom aguanta aquestes proves, sols cossos entrenats
en forces especials poden. Un pobre mortal va comença a vomitar, menjar mig
digerit i bilis verda va ser llançada els quatre vents, no contaré detalls
fatigosos, però allò provocar una reacció en cadena, allò patinava com una
pista de gel amb un tuf, quina empastifada !Jo vaig tenir sort, vaig anar a
caure ben el mig de ses cames d’una jove ben agradosa, però que cridava com una
guillada. La atracció va està aturada prop d’un hora per fer net tot aquell
sucarel·lo.
Per no dir aquells crits, que volien ser una cançó. Els
típics “Es Mahon”” Volen vi” Uns altres plens de poesia: “¡¡¡Boti, boti fill de
puta és què no boti!!! “ “¡¡¡ Caixer senyor, saluda a s’afició!!!” Un altre
crit de guerra era “!!! Indurain, Indurain, oeh, oeh!!! Quan el portentós
ciclista navarrès ho guanyava tot, era com normal. Però deu anys després de la
seva retirada encara hi havia un grup de nostàlgics cridant el nom del
ciclista.
Quan varen comença a tirar ses botes de vi des de dalt la
sala, hi havia bon rotllo. La gent sa repartia els trofeus, hi havia amistat.
“Agafa-la tu què a mi me da la risa” “No, jo l’agafaré el 2017 segur que serà
més fàcil” Aquella bota de vi amb aquell vi francès de altíssima qualitat. Moltes
d’elles perdudes i reganyades dins capses de les festes del passat.
 |
| També un pesament per en Santi Segui, mort ara fa un any. Uns dies de festa grossa que ell estimava |
No puc deixà passar la oportunitat per recorda als què no
hi són. Tots tenim aquelles avis, pares, ,familiars i amics , que quan
arribaven aquests dies, formaven part de la nostre vida i de les festes .
Mentre tinguem un petit pensament, aquell record alegra d’ells, ells seran
allà, el nostre costat...xalant i alegres. Un no mort del tot mentre hi hagi
algú que el tingui present. Què sa festa
sigui sa vacuna contra sa tristesa ! perquè no! una pomada sempre en el seu
record.
Aquestes festes encara no se’n escrit, poden ser les
millors, tot depèn de cadascú. ¿On són aquells joves descarats? Que ses putades
de sa vida, s’esperin el cap de cantó. Una treva en una guerra perduda, per
unes hores tornaren a lluitar contra l’oblit per a després afrontar el pas del
temps rendits. Ja vindrà el vent del nord i farà net.
Qui sap,
tal vegada hi podré anar una estona ¿O no ?
