UN DIA A LA PLATJA … NUDISTA.
No sé si la gent esta per masses alegries, però intentaré fer riure el personal amb unes
anècdotes de cuita pròpia.
Quan
vas a la platja de fillet, és molt divertit, castells de sorra, jugar a futbol
amb els amics i hores dins l’aigua. De jove és una passada, castells de sorra,
jugar a futbol amb els amics, unes cerveses fresquetes, amigues per intentar
jugar a... i hores dins l’aigua.
Les
histories que escriure són reals per impossibles que os semblin. La primera
vegada és la que més costa, ja t’has posat en bolles pel vespre en una de les
moltes festes de poble de Menorca. Acabes en una platja propera del lloc festiu
amics, amigues i desconeguts tots en pel dins l’aigua. Per refrescar-nos la
gran calorada i per fer baixa els nivells d’alcohol, bonu i també amb
intencions malèvoles, qui no a somiat amb fer una orgia romana, jo no es clar!
De
dia la cosa canvia és més relaxada més seriosa, en comparativa el vespra era un
desgavell. Una vegada un amic que no diré el nom, tenia molta calor i va sortir
de la tenda de campanya per aliviar-se
la xafogor. I com la mare el va parir es va llançà el aigua, amb la mala sort
que les seves parts van caure damunt una medusa, els crits de dolor van ser
grossos i va tenir que anar veure a la seva doctora amb una inflo bestial.
El
dia és més feixuc, un cop arribes el pàrking, agafes tots els trastos
sombrilla, nevera, bosses amb revistes, llibres, pales, pilota, radio, careta,
patos, cremes i la motxilla amb el menjar, patates, llaunes, bocates i fruita
no pomes ni peres si no síndries i melons i tot açò per fer el dia, per anar de
acampada era tota una infraestructura militar. Anar d’acampada es mereix uns capítols a part. A la ido tira tira, mentre camino vaig pensant que
voren primer musclo o salsitxa, putes salsitxa de Frankfurt. Mira per on un
home de color, au un negre con un castell de gros esta sortint del aigua, ara
voren el mite de la “gran superioritat”
de la seva raça. El moreno surt de la mar amb gran sorpresa veig que en mig de
les cames té una anaconda monstruosa que li arribar els genolls, el jove se’n
adonar que es observat i quan ens creuen en mira i en dui –“Que pasa tio, no se
te pone pequeña con el agua fria del mar” Petita tu! Jo sols volia que
l’al·lota no ves aquella “cosa” crec que no ho vaig aconseguir.
Per
fi troben un lloc que agrada a tothom que ja és difícil, que no hi hagi algues,
ni mirons, ni fillets que corrin i tirin arena. Els mascles munten les
sombrilles i amb un tancar d’ulls en
bolles i el aigua, desprès de una estoneta venen elles de una forma subtil casi
invisible. Aquí comencen a fer tocaments i uns “besitos” fins que et aturen els
peus – “No, aquí ha hi massa gent, me’n vaig a prendre el sol” Jo també sortiré
del aigua, però no puc sortir si no vols que les gavines es fiquin damunt la
barqueta que surt del cos i començ a nadar com un atleta olímpic amunt i a
baix, la gent de la platja pensen “mira aquell palló, quin esportista, i les
amigues de la dona li demanen, li agrada molt nadar a nan Vicent, i ella amb un
somriure maliciós diu, no es que esta enravenat, i totes es foten a riure de
jo. Una vegada batuts totes les marques de natació en versió empalmat em faig
el mort, però la pilleta té vida pròpia i també surt a respira, flota con un
jonc. No passa res si ets en fora de la vorera però la corrent té atraca a la
platja i el personal que passa per allà dui “mira dos calbs junts” i per més
conya tot insecte que vola va a posar-se a la punta.
Un
cop era el aigua amb una altre parella i vaig veure que per la vorera de la
platja caminava una pel roig (peliroja en castellano, vale) totalment nua. Com
un llamp en vaig fotre a córrer cap a ella per poder veure si era real que tot
era pel roig (Sí ja ho ser sóc un troglodita primari) a pocs metres de ella em
va agafar un estrebada muscular i vaig caure fulminat els peus d’aquella guiri
esglaiada. Com un càstig diví per mirar coses prohibides, ah! ma oblidava tot
era pel roig fins i tot les celles, vaig anar coix setmanes però va valer la
pena sabre el secret de les “pelirojas”.
Ja
em fet prou paperots ara un poc de solet, recony ja m’he posat arena el cul,
bonu, bonu voren un poc con esta el patí, els mascles prets discutim damunt
coses molt series –“Mira aquella quines peres!” les femelles contra ataquen –“són
operades” Amb una petita observació té
na dones, i si estan allargades a la sorra les operades queden més empinades
que sa costa de “Ruma”Açò a provocat més d’una situació de perill, si tens la
desgracia de caure damunt una d’elles el mugró et pot treure un ull. Mascles
–“ Mira aquella quin cul” Dames
–“liposucció”. Sempre tenen la darrera paraula.
Què
fèiem abans de dinar, dons un poc d’esport, si són uns quants, futbol si nos
pales de tenis platja. Però amb els pantalons posats, mariconades les justes no
sigui que en un xoc prenguem mal. El exercici físic combinat en la mar ens
desperta una fam ferotge, perquè a la platja tot sembla més bo?. Els dones
estan un poc molestes perquè el final els nens petits que als han tirat arena i
més d’una pilotada en estat nosaltres els nens de cos més gran però de cervell
adolescent. Cervesa fresca i llaunes, bosses de patates i olives, però les part
púdiques tapades encara que sigui amb una tovallola, per evitar confusions
entre tan de musclos i salsitxes de Menorca. No sigui con un dia una companya
de feina estava menjant una bon tall de síndria amb les cames ben obertes.
Encara que no vulguis els ulls van a la zona cero, però hi havia una cosa fora
del normal allà baix, és movia, óstia eren
mosques –Eh... tens unes quantes mosques per allà baix! No les tindries que
espantar? Ella tota tranquil·la me va dir –Si home! per què les putes mosques
vaguin a la síndria. Jo vaig quedar sense paraula.
Desprès
del merescut bocata un poc de migdiada on els músculs es relaxen un rot, uns
roncós i qualque pet, quina humanitat! L’arena comença a passar factura, mig
baldat i endormiscat, com m’ha agradaria fer un cafè! Ara toca jugar a truc,
com jo no en sé, me’n vaig de exploració. Pantalons de camuflatge, la beca i
xancles, veus de tot, per darrera les dunes de la platja més gran de Menorca hi
ha molt de moviment, no se que hi deu haver? Per si de cas no hi guaitaren. El
cap d’una estoneta de caminar em trobo el somni de tot bergant, veure en gran
alegria i sorpresa que una jove totalment nua s’ha esta tocant per tot el cos i
fet uns gestos de plaer. No pot ser, açò tan sols passa a les pel·lícules XXX,
faig un reconeixement ràpid del lloc hi ha més gent i tothom es mira a na
aquella desvergonyida. Però em mira a mi i riu però no atura de manyuclar,
perquè tots els homes estan panxa per a baix? Ah!!! Es clar. Bonu ja que sóc
aquí gaudiren del espectacle, però el instant al darrera meu sent uns crits, un
element, una persona, una mescla entre un reporter de nacional geogràfic i en
Torrente surt del seu amagatai, empipat per fer-li mal bé la panoràmica, amb
una maquina fotogràfica enorme. Sembla ser que era un fotògraf professional de
una famosa revista que compren alguns homes per anar el bany o el barber. Però
no acaba aquí la història, amb el fotògraf hi ha dues models més i una
maquilladora. Aquest cop son dues noies dins l’aigua i comencen els fregaments
quin espectacle, el reporter els si fa les fotos a curta distancia. La gent no
diu res mi es movien és clar no pudien,
van fer 15 minuts i van marxa, jo vaig necessitar un poquet de temps més i mira
una parella de l’avís (80 anys) que prenien el sol per poder partir sense sembla en Pinotxo.
Desprès
de tot el dia el sol, és l’hora de marxar a casa, justament quan sa esta
millor, replegar totes les trastos més el fems. L’esquena em cou vermell con un
pebre i surt arena de tots es recons, el vespre és una tortura, l’únic lloc que no et pica són les plantes
dels peus, el matí som un zombi, divertit eh!!! Uns anys desprès al mateix més
al·lots petits i poques femelles en pilotes, que en de fer així és la vida.