A L'OMBRA DE LA NIT. I Segona part.

En deu minuts érem el port, en un conegut local de copes, al aire lliure. Increïblement animat i ple de gent, amb un poc d’esforç vàrem aconseguir fer-nos un lloc a la barra. La música  d’actualitat sonava a un volum ensordidor, els cambrers es mouen amb agilitat, però ens ignoren descaradament. Jo em trobava incòmode, fora de lloc. Jo em mirava en German, allà dret amb aquell somriure misteriós, va treure un bitllet de cent euros i d’una forta manotada el va colpejar damunt la barra del bar. En pocs segons ja teníem begudes i l’atenció de tothom, en German em va dir:-Poderoso caballero es don dinero.

  Tres combinats de taronja i vodka després la nostra solitud era total. Jo em trobava un poc marejat, va ser en aquell instant quan em vaig adonar que en German creuava la seva mirada amb la d’una jove molt formosa. Sense dir res, en German va deixar la barra i va anar darrere una tanca, la jove formosa el va seguir com hipnotitzada i varen desaparèixer dins la fosca. Però el que no havia vist en German era que la jove formosa anava acompanyada d’un paio de dos metres, amb uns braços esculpits en mabre i tatuats. I semblava un poc cabrejat perquè la seva al·lota estigués en braços d’un vell poca cosa. Quinze minuts després la dona va sorgir de la fosca, despentinada i amb un gran somriure dibuixat a la cara. Mentre ella anava al bany a aclarir-se, el paio gros, amb cara de pocs amics i amb els punys tancats va desaparèixer dins la foscor. Dos minuts més tard va aparèixer de la negra nit en German, satisfet i arrogant, amb una petita taca de sang a la samarreta. Ell  va tornar al meu costat i va posar delicadament un bitllet de cinquanta euros damunt la barra i va mirar fixament el cambrer i li va dir: - Aquí tienes una propina. Y escucha mi verso; aquí he bebido, el demonio ha venido, no ha habido ni broncas ni jaleos, y antes de irme he pagado, buenas noches. Vamos novato, a por la última.

  Jo havia perdut tota voluntat, l’alcohol corria per les meves venes fent que el cervell no funcionés. En Germán conduïa alegre i relaxat, amb un cigarret als llavis, i aquell somriure enigmàtic. Una música tranquil·la em feia somiar quan era un al·lot. En pocs minuts el cotxe es va aturar, era tard i estava fosc, massa fosc, una nit negre com la gola d’un llop. On érem? Però em semblava vagament conegut, una pobra bombeta il·luminava un cartell atrotinat, que amb prou feines es mantenia dret. Vaig observar que feia en German, havia tret alguna cosa del maleter i ho havia amagat dins unes mates. Va avançar cap a mi, la tènue llum del cartell li donava un aspecte tenebrós. Vàrem caminar junts per un caminet fet de fulles seques, fins la porta d’un bar. El curiós era que jo ja hi havia estat en aquell lloc, però feia molts d’anys, vaig comentar a en German: - ¡Pensaba que este garito había cerrado hacía muchos años! En German no m’escoltava, sols va dir:- Bonito nombre.

Llavors vaig veure el nom del local “Cal Dimoni” en lletres vermelles brillants en flames. Vaig entrar, no sabia si era real o un somni, el bar havia quedat aturat en el temps, la barra, el terra, un llum de ferro forjat ple de tranyines damunt una taula de billar feta pols, amb una atmosfera de fum de tabac i marihuana. Tot era quasi igual menys la gent, un grup del més variat, prostitutes amb cara d’esgotament, borratxos penedits, noctàmbuls i bohemis a la recerca de cocaïna, tots ells marcats per una vida de derrotes. En aquell moment la veu d’en Geman va sonar com un tro:- ¿Qué haces novato? Juzgando a la gente, ¿te crees tú mejor qué ellos? Te piensas que tú mierda no huele ¿Qué haces aquí con un desconocido, en un lugar olvidado de la mano de Dios, con los derrotados y tú te crees un triunfador? Piénsalo bien novato.

  En va deixar mut, m’havia llegit el pensament, qui era aquell tio? En German va anar a la barra, va demanar beguda pels dos, va mirar al seu costat i va agafar per la cintura una d’aquelles dones cansades i li va amollar una besada espectacular. Les paraules d’en German m’havien tocat la consciència.  Què feia de la meva vida? Però per què aquell home era tant enigmàtic i magnètic? Quan ja m’havia calmat i gaudia d’una copa en un ambient de pau i serenor, una veueta flautada, ridículament aguda va trencar la tranquil·litat del bar:-¡Qué sorpresa! No sabía que dejaran entrar a desechos en este local de mierda, ¡Eh, basureros!

Allà hi havia tres paios de mirada vidriosa, no hi havia dubte que tenien ganes de gresca. Dos d’ells semblaven bessons, eren alts i forts, mentre que el que xerrava, era més baixet amb un poc de panxa, mig calb i molt d’odi als seus grans ulls de granota. En German també tenia la seva opinió d’aquell trio:- Mira por donde, han venido los tres tenores taxistas. Aunque uno es una soprano muy fea.

  Aquelles paraules encara varen enfurismar més aquella tropa. En German estava tranquil, davant un enemic superior en número. El cambrer del bar ens va cridar l’atenció, si volíem barallar-nos hauríem de sortir al pàrquing. Ningú va protestar i vàrem sortir tots cinc cap al carrer, jo estava espantat. Quan sortíem en German em va xiuxiuejar a cau d’orella. Vaig passar d’estar espantat, a cagat de por, tenia tots els números perquè em toqués una bona manta d’hòsties. El pàrquing seguia igual de fosc, per jo era més que possible que fos la meva tomba. Un soroll em va posar els pèls de punta, era el so de dues navalles automàtiques, que brillaven amenaçadores. Dues ombres bessones ens venien a sobre, mentre que el més baixet reia. Vaig mirar en German per demanar auxili, el vaig veure tan tranquil, amb aquella mirada impenetrable.

  Llavors ell  es va acotar i de dins una pastereta va treure un bat de beisbol i li va clavar una garrotada a la cara al primer dels atacants. Un soroll de fusta trencada i una pluja de queixals i el bessó va caure a terra amb la mandíbula esmicolada. Al segon bessó el tenia tan a prop que podia sentir el seu alè fètid. Però quan m’anava a apunyalar va aturar-se  en sec. En German li havia posat el bat sota la barbeta i amb un suau toc a la tràquea el va deixar sense alè, amb un ràpid gir de braó li va etzibar un bon cop al cap. El bessó va fer un grunyit abans de desplomar-se inconscient  al paviment. Jo no em podia moure, estava paralitzat el terror en gelava la sang. Els ulls d’en German guspirejaven dins la foscor, amb un pas lent va anar cap al panxut soprano ara mut. L’home va treure un ganivet de caça i es va intentar defensar, en German li va colpejar la mà, aquell desgraciat va udolar de dolor. A l’instant li va fotre una garrotada al genoll, va caure estamordit. En German  va plantar un peu damunt el pit de l’home i li va dir: -Has leído Hamlet de Shakespeare ¡no! ¿Ser o no ser? Esa es la cuestión…Si es mejor para el alma soportar los golpes y dardos de la ultrajante fortuna; O rebelarse contra un mar de adversidades y en dura pugna darles fin. Morir, dormir, nada más... y con el sueño...o quizás soñar…Morir… dormir hoy toca matar…

En German va alçar el bat per damunt el seu cap i va descarregar un cop mortal. Però el pal no va tocar el cap de l’home granota, que s’acabava de pixar al damunt. El bat s’havia aturat a un centímetre del caparrot, els ulls d’en German es varen tornar més negres i profunds, sense llevar el peu del damunt del pit li va dir:- Hoy no  morirás,    pero si vuelvo a verte, perderás la vida y tu alma. 
Vàrem marxar d’aquell lloc, no vàrem creuar ni una paraula fins que em va deixar al meu cotxe, va fer una llarga calada el seu cigarret i em va mirar amb aquells ulls hipnòtics :-Bonita noche eh…vive novato. Em va donar una bona estreta de mà i va partir, però abans va obrir el meu maleter i va deixar alguna cosa a dins.

  El vespre següent vaig anar a la feina, per sorpresa meva ningú coneixia en German, sols el més vell de tots, que estava ferit pel gin, se’n recordava que feia molts d’anys hi havia hagut un xofer anomenat German. Jo estava confús, ho havia somiat tot? Vaig obrir el maleter i allà, meu davant hi havia el bat de beisbol tacat de sang seca i amb una dent podrida clavada a la fusta.

                                                     FI