!Goñalones ¡ ¿ Te gustan los agujeros oscuros? !SI, MI SARGENTO. !Pues al tunel ¡
CAPÍTOL ONZÈ
TERCERA COMPANYIA. PRIMERA PART
Casi tots havíem fet alguna gestió per tenir un bon destí, menys jo. Quan un oficial va crida el meu llinatge –Goñalones,Tercera compañia de fusileros. Què volia dir açò?Pues que els 10 mesos que tenia pendents de mili, seria un “rapanboy” tots els dies seriem com els setmanes passades, més guàrdies, reforços, llargues caminades, de dia i de vespre. Me havíem donat per el cul. Jo no se si el que vaig viure era lo habitual en la vida militar.
La caserna de Santiago és dividia en 1ª, 2ª, 3ª companyies de fusellers la plana major, on hi havia els transports, secció de morters pesats, canons sense retrocés, transmissions i una secció de reconeixement. I la millor companyia era la U.D. Unitat de destins: electricistes, lampistes, manobres, oficinistes,era “enchufelandia”.
Tornem a la 3ª companyia, de les primeres coses que vaig veure és que era l’únic “bitxo” menorquí de aquell lloc, que casi tots els instructors de la Mola érem els meus “visagres” veterans i teníem males puces. “POLACO TE VAS A CAGAR”. El primer dia un d’aquells “morros”, soldats forasters, l’al·lota l’havia deixat, crec que era de extremedura, el “palló” tenia un tatuatge “cutre” amb el nom de la xicota. El teníem agafat entre quatre i un cinquè el posar una cuera prèviament escalfada el vermell, damunt el tatuatge. Quina pudor a carn cremada i la mirada d’odi, no m’ha hagués agradat ser la noia d’aquell element, va fer setmanes en una ferida horrible, ell deia que la cicatriu més lletja era el cor.
Un altre soldat que me va cridar l’atenció era maonès, era alt i prim però fibrat . Tenia les ales de paracaigudista, però què feia dins una companyia d’infanteria?. Sembla que va tenir un problema amb un oficial i l‘anomenaré J.C. li clava un cop de puny. El van treure de la brigada paracaigudista i com tenia mesos pendents de milícia va acabar a la 3ª.En J.C. era una maquina de guerra, quan érem per Sant Isidre de maniobres, el tio és llançava al damunt de una posició “enemiga” tirant granades de mà imaginaries, amb un cop de peu derivava també una porta de fantasia, tirava una bomba a dintre, ell esposava aferrat a la paret, feia la renou de la explosió “boom” entrava dins la casa cridant com un boix i disparant amb la boca –AHHGG...RATATATATA...! És va gira i me va dir – Tots morts, conta’ls. Flipant, però ell no anava de broma . Anys desprès de sortir d’allà el bo den J.C. moriria en circumstàncies un poc entranyes, la llegenda diu que en J.C. havia conegut unes giris, moltes copes i no se que més, quan estaven en plena orgia el company va tenir un atac de cor o cerebral tan donar. Molts dèiem que ens agradaria palmar així. Que l’última visió sigui un somriure “vertical”.
Però el numero 1 d’aquell grup, era un madrileny que era d’una lleva que feia 9 mesos que havia marxat llicenciats. Tot tenia una explicació, aquest element era un jove delinqüent, de Madrid de principis dels anys 80. Un dia va robar un cotxe i en mig de la fugida va atropella un policia municipal i el va matar. El va condemnà per homicidi involuntari i el tancaren a la presó. Quan va ser l’hora de fer el servei militar el varen enviar cap aquí. Era tot un personatge, tenia moments d’una lluïdesa i bon fer, però quan tenia “mono” falta de alguna droga era realment dolent, diabòlic. S’hi alguna vegada e tingut por de morir, ell em va tenir la culpa. Un dia esperàvem per anar fer un reforç ( fer guardià el vespre).Ens entregarem les armes i munició, quan de repent el “amic” no se quin cable es creua, va llevar la bala de fogueig o de seguretat, muntar el fusell i el posa en posició de rafega i el crit –¡ HOY VAIS A MORIR ! Ens apuntar amb la metralladora , es qui digui que açò no fa por o és un boix o un mentider. Jo estai blanc con sa llet, aquell “trasto” ens hagués escopit 20 projectils en segons, uns van córrer, uns altres intentaven tranquil·litzar-lo, jo i un parell més ens llançarem valentament sota una taula de ping-pong , tothom sap que una taula d’aglomerat de 2 cm és el lloc més segur del mon s’hi et disparen amb un fusell d’assalt. El final un tinent i un sergent el van calmar i marxaren, el cabró a part de acollonir el personal, ell no va fer el reforç. I l’altre cara d’aquell tros de pa, va ser un dia va caure a terra el rellotger de la companyia, és va fer miquetes, ell el va treure des fems i va passar tot un dia ficant molles i perns, el va adobar! Un vespre m’ha va despertà algú que en agafava el peu. Era el madrileny que es dedicava a posar el segell de la companyia a enes peu des “bitxos” fins que un es va fotre a crida –“POR EL AMOR DE DIOS NO ME CORTES EL PIE” ell li contesta en humor. –“CALLA COÑO, QUE SOLO ES UN SELLO , SI NO CIERRAS EL BUZON TE CORTO LA CABEZA” el nou no va dormir en tot el vespre. Un dia mel vaig trobar pel carrer i no vaig tenir més remei que ficar-lo el darrer del “vespino” de l’al·lota i anar cerca un poc de “material”per fumar. -“VENGA GOÑA QUE SÓLO SE VIVE UNA VEZ”. Com la situació d’aquell “palló” era insuportable, se li va donar una sortida, fer-se “legionario” per any que firmes s’ha li llevaria 2 anys de condemna. Va dir que sí, però el resultat va ser endurir la feina,perquè el càpita volia preparar-lo i de pas enfortí els seus homes, puc dir que me ficat dins casi tots els desaigüés de Sant Isidre de un diàmetre de 60 cm on, rates, aranyes, paparres , rates pinyades i un grup de serps que a les fosques té corrin per la cara, et fam sentir un poc “INDIANA JONES”. I córrer, sempre córrer, turó amunt, turó a baix. Quin agost més calorós i humit
Desprès de tants d’anys encara somniï-ho alguna vegada amb aquell home sense rostre que me apunta amb el fusell i el furat negre que me mira,-!VENGA GOÑA VAMONOS¡.
Quan ja no esperava poder sortir de fuseller i el meu destí era rapar més que “caballo loco”, un caporal va venir a parlar en jo. Hi havia una possibilitat de sortir i pensava aprofita. M’ha va dir en que consistia la seva feina en aquell manicomi. Estafeta militar? Què putes és això? Però açò serà un poc més endavant.
TERCERA COMPANYIA. PRIMERA PART
Casi tots havíem fet alguna gestió per tenir un bon destí, menys jo. Quan un oficial va crida el meu llinatge –Goñalones,Tercera compañia de fusileros. Què volia dir açò?Pues que els 10 mesos que tenia pendents de mili, seria un “rapanboy” tots els dies seriem com els setmanes passades, més guàrdies, reforços, llargues caminades, de dia i de vespre. Me havíem donat per el cul. Jo no se si el que vaig viure era lo habitual en la vida militar.
La caserna de Santiago és dividia en 1ª, 2ª, 3ª companyies de fusellers la plana major, on hi havia els transports, secció de morters pesats, canons sense retrocés, transmissions i una secció de reconeixement. I la millor companyia era la U.D. Unitat de destins: electricistes, lampistes, manobres, oficinistes,era “enchufelandia”.
Tornem a la 3ª companyia, de les primeres coses que vaig veure és que era l’únic “bitxo” menorquí de aquell lloc, que casi tots els instructors de la Mola érem els meus “visagres” veterans i teníem males puces. “POLACO TE VAS A CAGAR”. El primer dia un d’aquells “morros”, soldats forasters, l’al·lota l’havia deixat, crec que era de extremedura, el “palló” tenia un tatuatge “cutre” amb el nom de la xicota. El teníem agafat entre quatre i un cinquè el posar una cuera prèviament escalfada el vermell, damunt el tatuatge. Quina pudor a carn cremada i la mirada d’odi, no m’ha hagués agradat ser la noia d’aquell element, va fer setmanes en una ferida horrible, ell deia que la cicatriu més lletja era el cor.
Un altre soldat que me va cridar l’atenció era maonès, era alt i prim però fibrat . Tenia les ales de paracaigudista, però què feia dins una companyia d’infanteria?. Sembla que va tenir un problema amb un oficial i l‘anomenaré J.C. li clava un cop de puny. El van treure de la brigada paracaigudista i com tenia mesos pendents de milícia va acabar a la 3ª.En J.C. era una maquina de guerra, quan érem per Sant Isidre de maniobres, el tio és llançava al damunt de una posició “enemiga” tirant granades de mà imaginaries, amb un cop de peu derivava també una porta de fantasia, tirava una bomba a dintre, ell esposava aferrat a la paret, feia la renou de la explosió “boom” entrava dins la casa cridant com un boix i disparant amb la boca –AHHGG...RATATATATA...! És va gira i me va dir – Tots morts, conta’ls. Flipant, però ell no anava de broma . Anys desprès de sortir d’allà el bo den J.C. moriria en circumstàncies un poc entranyes, la llegenda diu que en J.C. havia conegut unes giris, moltes copes i no se que més, quan estaven en plena orgia el company va tenir un atac de cor o cerebral tan donar. Molts dèiem que ens agradaria palmar així. Que l’última visió sigui un somriure “vertical”.
Però el numero 1 d’aquell grup, era un madrileny que era d’una lleva que feia 9 mesos que havia marxat llicenciats. Tot tenia una explicació, aquest element era un jove delinqüent, de Madrid de principis dels anys 80. Un dia va robar un cotxe i en mig de la fugida va atropella un policia municipal i el va matar. El va condemnà per homicidi involuntari i el tancaren a la presó. Quan va ser l’hora de fer el servei militar el varen enviar cap aquí. Era tot un personatge, tenia moments d’una lluïdesa i bon fer, però quan tenia “mono” falta de alguna droga era realment dolent, diabòlic. S’hi alguna vegada e tingut por de morir, ell em va tenir la culpa. Un dia esperàvem per anar fer un reforç ( fer guardià el vespre).Ens entregarem les armes i munició, quan de repent el “amic” no se quin cable es creua, va llevar la bala de fogueig o de seguretat, muntar el fusell i el posa en posició de rafega i el crit –¡ HOY VAIS A MORIR ! Ens apuntar amb la metralladora , es qui digui que açò no fa por o és un boix o un mentider. Jo estai blanc con sa llet, aquell “trasto” ens hagués escopit 20 projectils en segons, uns van córrer, uns altres intentaven tranquil·litzar-lo, jo i un parell més ens llançarem valentament sota una taula de ping-pong , tothom sap que una taula d’aglomerat de 2 cm és el lloc més segur del mon s’hi et disparen amb un fusell d’assalt. El final un tinent i un sergent el van calmar i marxaren, el cabró a part de acollonir el personal, ell no va fer el reforç. I l’altre cara d’aquell tros de pa, va ser un dia va caure a terra el rellotger de la companyia, és va fer miquetes, ell el va treure des fems i va passar tot un dia ficant molles i perns, el va adobar! Un vespre m’ha va despertà algú que en agafava el peu. Era el madrileny que es dedicava a posar el segell de la companyia a enes peu des “bitxos” fins que un es va fotre a crida –“POR EL AMOR DE DIOS NO ME CORTES EL PIE” ell li contesta en humor. –“CALLA COÑO, QUE SOLO ES UN SELLO , SI NO CIERRAS EL BUZON TE CORTO LA CABEZA” el nou no va dormir en tot el vespre. Un dia mel vaig trobar pel carrer i no vaig tenir més remei que ficar-lo el darrer del “vespino” de l’al·lota i anar cerca un poc de “material”per fumar. -“VENGA GOÑA QUE SÓLO SE VIVE UNA VEZ”. Com la situació d’aquell “palló” era insuportable, se li va donar una sortida, fer-se “legionario” per any que firmes s’ha li llevaria 2 anys de condemna. Va dir que sí, però el resultat va ser endurir la feina,perquè el càpita volia preparar-lo i de pas enfortí els seus homes, puc dir que me ficat dins casi tots els desaigüés de Sant Isidre de un diàmetre de 60 cm on, rates, aranyes, paparres , rates pinyades i un grup de serps que a les fosques té corrin per la cara, et fam sentir un poc “INDIANA JONES”. I córrer, sempre córrer, turó amunt, turó a baix. Quin agost més calorós i humit
Desprès de tants d’anys encara somniï-ho alguna vegada amb aquell home sense rostre que me apunta amb el fusell i el furat negre que me mira,-!VENGA GOÑA VAMONOS¡.
Quan ja no esperava poder sortir de fuseller i el meu destí era rapar més que “caballo loco”, un caporal va venir a parlar en jo. Hi havia una possibilitat de sortir i pensava aprofita. M’ha va dir en que consistia la seva feina en aquell manicomi. Estafeta militar? Què putes és això? Però açò serà un poc més endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario