S'HI AÇÒ ÉS LA GUERRA QUE NO VENGUI LA PAU

TONTO ES EL QUE HACE TONTERIAS (FORREST GUMP)


DALÉ UN FUSIL AUN TONTO Y TE LLENARA EL CEMENTERIO (VICENT GOÑALONS)

''S'HI AÇÒ ÉS LA GUERRA QUE NO VENGUI LA PAU''.

Els dies anaven passant i d'anècdotes n'hi havia una cada hora.Per fi arribar la primera sortida del campament, un fi de setmana per Mallorca.Tots formats amb l'uniforme de ''Bonito'' o vulgarment ''de romano''.Una vegada passada la revista, cap al carrer. Alla havia cadat amb el amic des '' mini''I un col·lega seu també estudiant. Però mira per on va començar a coneixar gent i apa tots dins el cotxe i jo m'he vaig cada fora. Per gilipolles, a peu fins Son Dureta.

Era juny, calor i calent, apunt de fer 19 anys, Mallorca: alemanyes sense depilar, angleses borratxes.Les mallorquines despreciavan ses floretes que'ls s'hi deia un miserable recluta, sort que soc bon al.lot i es (bromuro)I dutxes fredes en sa mà esquerra feien calma les males idees.

Esteva allotjat a casa d'uns amics ( en Toni) haviem anat junts a sa escol.la i companys de carrer.Ell també feia la mili, un poc més (veterano) però a automovils (finets).

Com un bon amfitrió me va portar a conèixer Mallorca cultural; Soller, Valldemossa, Palma centre, La seu, Rambles, Passeig marítim, Plaça major, etc... Sense adonar-me era diumenge capvespre hi havia que tornar es quarter.

Com sempre casi tots contaven les aventures del fi de setmana. Molt d'alcohol i sexe desenfrenat i també molt de bocamolls, més d'un pobre desgraciat que s'havia fus amb un cap de setmana tots els diners del mes i mig que durava el campament d'instrucció.

El passadís cap a la meva llitera es componia en dos camarots a cada banda, allà dormíem dos mallorquins, un madrileny i jo.El damunt meu un mallorquí, hi ha altre costat els altres dos. Per sort el que dormia damunt meu era una persona normal, però l'altre illenc era un ''capullo'', desconsiderat amb es seus companys. Uns dies que va estar refredat es molt cabró es dedicava a escopir uns salivots verds al passadís comunitari, com es primer que saltava al camí s'emportava es gargais els peus i sense calcetins.Vaig avisar el madrileny de l'ho que passava. Aquest element va resultar ser un ultra-sur des més bel·licosos i no es va tallar un pel en tenir-lo esclafat contra la pared.

També he de dir que s'altre mallorquí, també patia la mala educació del seu veí i va ser ell que s'emportar tots es sipiots. Vaig fer una certa amistat amb es madrileny, no l'hi feia cap gràcia que parlassin en català entre ses menorquins, madridista casi fanàtic, millor dur-s'hi bé i més quan va saber que jo era cule. Un dia me va dir (en otras circustancias te haria dado una paliza que te habria reventado polaco cabrón, ja, ja, ja)Fins i tot ens varen fer una foto per damunt la taquilla amb un altre ultra-sur.

Per fi teniam en les nostres mans el (cetme) també anomenat (novia) perquè seria l'únic forat calent que tindria es gust de disfrutar per aquell lloc. Tot d'una bé, instrucció per amunt, corregudes cap a vall, cantar i córrer (paso liguero)Avui toca pista americana, una passada, era com un parc infantil, gespa ben cuidada obstacles ben col·locats, cordes i graons, nous donava gust tirar-se per terra. La sorpresa seria en tornar a Menorca, però açò és un poc més endavant.

Uns quans de dies desprès, ja no era divertit córrer amb aquell trasto tot el dia.Un dia uns reclutes van anar pixar i deixaren el fusell sol, a la tornada un sergent se'ls follar vius, era un acta de dixadessa molt greu, la seva indisciplina la varen patir tots.Quan anirem a pegar tirs? Per fi! Un matí ens donarem instruccions per fer pràctiques de tir en munició real.

Primer uns trets de fogueu, les ordres eren clares, posar el carregador a l'arma, muntar-la i desprès llevar el segur, sempre apuntant al front. S'hi algú tenia problemes, fusell a terra i alçà la mà.

El tinent crida -Apunten, !FUEGO¡Vaig tenir un pitó dins s'orella una setmana, fum, i olor a pólvora, sord, però va ser una sensació que m'ha va agradar. Vaig girar el cap per veure es companys, amb esglai veure un recluta que tenia problemes i no feia cas a les normes, s'axicar apuntant amb l'arma a tothom, el tinent xisclar.

-!CUERPO A TIERRA¡Tots ens llançarem al terra, menys es gilipolles, que l'hi va caure una d'osties, es desgraciat es va passar tot el matí corrent en el cetme damunt el cap donen voltes a nas pt1 (una gran explanada on feram la instrucció).Amb la cuestió d'armes de foc, poca broma, per què (Las armas las carga el diablo). És ben cert con per desgràcia narraré en un des darrers capítols.