CAPÍTOL SEGON-C.I.R. 14

MIS ARREOS SON LAS ARMAS,

MI DESCANSO ES PELEAR,

MI CAMA LAS DURAS PEÑAS,

MI DORMIR, SIEMPRE VELAR. (ROMANCERO DEL CID)

Ni arreos , ni descanso, tot el puto dia a la puta carrera, VICENT GOÑALONS

C. I. R. 14

Pocs dies abans de marxar cap a Palma, es reclutes varem haver d'anar cercar es ''petate'' i fer una revisió metge i si algú tenia res que al·legar per no fer la mili. Per a no perdre temps un capità metge demanava amb un crit a tots allà presents.

-¿Alguien tiene algún problema físico que alegar?

Segons de silenci, com jo havia patit una operació de clavícula i m'havien dit que possiblement podria lliurar-me de fer la mili, vaig alçar la mà.

El capità em mirar i demanar.

-¿Y ha usted que le pasa?

Un poc empagait per tenir què donar explicacions davant de d'un centenar de tios.

-Tengo un problema en el hombro izquierdo, hace unos años me operarón de unas lucxaciones y me pusierón un tornillo...

Me va mirar amb cara de menyspreu i digué.

-He dicho problemas físicos no mecanicos.

Bufa general i jo en cara de jilipolles, vaig pensar''no volies mili, pues t'empatxares''.

Dissabte matí finals de maig de 1986, aeroport de Menorca. Els meus pares, germana, s'al·lota fins i tot la sogre, llàgrimes.

-Joder que no me'n vaig el Vietman!Jo no tenia cap tipus de tristesa, era com una aventura, coneixia gent i saber de primera mà el que era la vida militar.Tenia nerviosisme per por a ses ''novatadas''. Una vegada varen posar peu a la terminal de Palma, començaren els crits, uns amables policies militars ens escridassaven.

.-Polacos de mierda (lo de polacos sortira molt sovint) a la puta carrera.

Els dos dies següents van ser tranquils, omplir papers, psicotècnics, replegar la roba.

Una cosa que va ser curiós, va ser ses vacunes quin fart de riure. Hi ha persones que no aguanten les punxades i altres la visió de la sang. Tots en filera, ens deien (Vista al frente y no moverse cuando os pinchen, despues agitar los brazos para que no se agaroten) Veure homes ja amb pel al pit, caure redons i altres que en el darrer moment es movien i apa noi un trau i sang  per tot. I tots a volar movent es braços com ocells sense plomes.

Eren uns 900 reclutes dividits en 4 companyies 1ª la meva 2ª, 7ª, i la 8ª. Com ja he dit era 1986 hi ha coses que no  podia creure, la quantitat de joves que no sabien ni llegir ni escriure , molts no sabien trobar Menorca al mapa i per a rematar-ho la meitat no sabien nadar.

El dilluns primer de juny, començar la instrucció de veritat, molt de córrer i crits, els simpàtics instructors, soldats encarregats de posar orde i fer complir els missatges dels seus superiors. Els més cabrons eren els mallorquins que solíem protegir els de casa i castigaven en especial els catalans, menorquins i eivissencs. Però mancava una cosa per ser reclutes, la famosa "novia" un furat calent, alies ''chopo'' la majoria tenia ganes de tenir aquell aparell d'enviar ànimes a Deu, 4,2 kilos de fusta i ferro i emular hem ''rambo''. Però això serà un poc més endavant, els primers dies havien passat rapits, no hi ha temps per nostàlgia.

El C.I.R. 14 (Centro de instrucción de reclutas)