TOT VA SER UNA BROMA

                                                      CAPÍTOL PRIMER: EN PERE ES"COIX VOL UNA MOTO.
.

     Eren les sis del matí, Maó dormia fort. En Pere es “coix” ha començat el torn de dia. Açò de fer feina a una gasolinera és més dur del que sembla, mentre tots els amics dormen, ell és a la feina un bon diumenge. “Quina puta merda” pensa, de cos present i de ment absent. Ell voldria sortir d’allà amb la moto que li agradaria tenir i tenen els “pijos”; anar a cercar la Mònica “guixó” i que li curi aquesta maleïda trempera juvenil.

     Un renou de motor el torna a la realitat, als primers clients del dia. Un Alfa Romeo de color vermell foc, nou de trinca va sortir del carrer de gràcia. Semblava que aquell cotxe màgic se’l mirava, desafiat. A dins dos elements en principi desconeguts, però quan el conductor es va dirigir a ell, els va reconèixer: eren dos excompanys d’escola: en Pau i en Pol, però tothom els coneixia pel “Strasky i Hutch” dos vessuts sense ofici ni benefici. En Pere es “coix” voldria saber com ho havien fet per tenir un cotxe tan xulo?                                                                                 

      – Eh! Què passa tios! Quin cotxe més guai! Joder què guapo!          

      En Strasky se’l va mirar de dalt a baix i li va tornar la salutació.

      – Eh! Com et va “Coix”? Posar-me dos mil peles de super en aquest bitxo!                                                                                                   

       En Pere comença a subministra la gasolina i va veure alguna cosa rara al seient del darrera de l’Alfa Romeo. Encara era fosc, però juraria que a vist unes cuixes femenines. En Strasky se’n adonar que es “Coix” a vist cosa i li diu:                                         

       –Idò sí, ara acaben de sortir de sa discoteca “SÍ” i ens hem lligat una femella boníssima i ara farem un trio.

       Es pobre “Coix” estava mort d’enveja i pensava (quins cabrons, aquest parell, cotxe nou, festa i femella, i jo aquí putejat) En Strasky es va atracar a ell, va mirar al voltant per si hi havia algú més per allà i li va dir:                                                       

        –Mira Pere sembles un tio legal, et diré una cosa que no post dir a ningú: noltros trafiquen amb drogues, coca, cavall i xocolatí i fins i tot radiocassets de cotxe, si tu vols puc xarrar amb es “Padrino” tal vegada puguis fer qualque “feina” per ell.                                                                                                        En Pere es “Coix” va veure el cel obert, volia ser com ells, així podria guanya unes peles extres i compraria la moto, després aniria a cercar a na Mónica “Guixó” i alerta que no anessin a veure a la cosina de na “Guixó” na Rosa sa “Guenya” i també farien un trio, perquè no!                                                               

        -Què sí tio! Jo també vull traficar, però no tot el dia, sols unes hores. És per comprar sa “Montesa Enduro” per anar...

En Strasky el va fer callar i li va dir:                                             

         –Idò a callar, ja et direm coses. I no diguis res a ningú, o et fotrem un mauro que ni cupons podràs vendre.                                                           

       El cotxe va sortir derrapant, en “Hutch” se’l mira entre sorprès i enfadat, li va amollar:                                                      

          –Per què li has dit tot açò aquell bocafluix des “Coix”. El cotxe és dels catalans on fèiem feina i s’al·lota  del darrera és sa meva germana i no li posaràs una mà al damunt. Tu estàs boig o què?

El malèvol “Strasky” li va dir:                                                             

       –És una broma home, tinc una idea per fer-li una putadeta a nes “Coix” ja veuràs com ho passaren bé. A propòsit, sa teva germana cada dia està més bona.                                                      

       –Vinga tira, capullo! 

                                                                                                                  

        Una setmana després un Mercedes negre es va aturar a sa gasolinera, en Pere es “coix” sortir a veure que volia. Un home exageradament mudat, va baixar del vehicle, unes ulleres de sol on els vidres eren de mirall, veien com un palló venia de coix, de coix cap a ell.                                                                              

     – Lògicament tu ets en Pere, en Pere “es coix”.                                     

      L’operari va afirmar amb el seu cap desproporcionat.                     

      – Jo sóc en Toful, en Toful  “el Padrino”. M’han dit que vols fer feina per jo?  Demà quan surtis de sa feina vens al bar de “cal Dimoni”. Saps on és?                                                                          

            En Pere va dir que sí amb el caparrot.                                                    
    En Toful fer mitja volta, fent volar una petita capa negre, i va desaparèixer carrer Sant Manuel a baix. En Pere es “coix” va tenir un escarrufament  tan negre com aquell cotxe passat  de moda, igual que el seu dubtós conductor.

         A les 20:06 en Pere es “coix” anava obrir la porta de cal Dimoni, quan un tipus va sortir de dins ses ombres cridant com un boix i li clava una flastomada amb sa mà oberta el desprevingut Pere.                                                                                   

       – Et mataré, mamón!!!                                                                                                            
  Per sort, en Toful “el Padrino” sortir a posar pau,                             

        – Eh! Tranqui “xino” s’al·lot és legal.                                            

             I així com havia sortit el violent “xino” va desaparèixer. El “Padrino” va convidar a un trinaranjus el dolorit Pere es “coix” . 

        –Però què a passat allà defora? Redéu quina hòstia ma donat aquell sonat!                                          -Massa drogués, no prenguis aquesta merda.                  

       En Toful “el padrino” tenia tant de mafiós, com un pop, animal de companyia. Li agradava es paper de “capo” era una idea del seu nebot en “strasky” que li donaria unes peles per jugar a les màquines escurabutxaques. I tot per fer-li una petita broma aquell cap gros, pobret.

       En Toful li va donar unes instruccions dins un sobre, però “el Padrino” era un xerraire i li va dir que la pròxima lluna plena arribarà un “encàrrec”. El que no saben aquell parell de cossos amb poc cervell. Que hi ha orelles que escolten atentament tota la conversa.

     Quan en Pere es “Coix” va sortir de cal “Dimoni” ja era fosca negre. Tenia por que el “xino” li claves un altre bleda.  Continuarà...