PARADÍS

 PARADÍS

  Ell volia. Però què volia? Ser un altra persona per una estona o era ell alliberat? En Sebas volia tenir una experiència que contar. Una aventura simpàtica per recordar. Tots els seus amics li deien que: “Prest faràs els trenta anys i tot es fa costa per avall” En Sebas era un jove ben plantat, formal i feiner. Li agrada anar a pescar amb una “zodíac” i follar sempre amb la seva jove dona en la postura del missioner.

 La dona den Sebas era de nom Carmen, una gran balladora del grup folklòric del poble. Aquell estiu el grup havia estat convidat anar a l’exposició universal de Sevilla; a ballar tota una setmana el pavelló de les balears. Era una ocasió única per fer qualque endemesa i poder després borra tot rastre de la malifeta. Així doncs, en Sebas  amb una quadrilla de poques vergonyes varen sortir un divendres vespre.

 No estava còmode amb aquella situació; no ara amic de bufonades estèrils, mentre els amics bevien com alcohòlics accelerats i flagel·laven amb galanteries a totes ses femelles. Ell tenia ganes de marxar a casa, fins que va veure una al·lota guapíssima, ara o mai. Per en Sebas va ser una vetllada utòpica, amb el seu anglès de E.G.B. Na Caren li va fer gràcia aquell aborigen bocamolla. Els seus amics li van dir que era mala idea seguir la relació amb la guiri. Ells havien estat més pràctics, havien begut i clavat amb les turistes i l’endemà,  havien passat pàgina.

 El dissabte matí en Sebas va anar cerca a la turista, tenia un dia sorpresa per ells dos sols. Quan la va veure sortir de l’Hotel on sa allotjava, el poc seny que li quedava es va esfumar. Aquella preciosa criatura de torbadors encants i accent relliscós, seia al seu costat. Tot el matí el varen dedicar a voltar Menorca amb el Seat Panda de tercera mà. El matí va ser tranquil, carretera amunt, camí cap a baix, per anar a parar al port de Fornells, on la sorpresa per fi prenia cos.

Agafarien la “zodiac” nova de trinca del seu pare i anirien a un raconet idíl·lic i íntim; on passaria el que havia de passar. La britànica estava eufòrica i li demostrava amb un apropament físic descarat. Que feia augmentar l’excitació den Sebas. La victòria semblava segura. La mar era plana, el blau feia mal als ulls, pel camí van fer un mos i unes quantes cerveses. Quan faltava poc per arribar-hi la noia va voler fer una calada en aquelles aigües tan netes. Ella se'l mira i molt lentament és va llevar la part de dalt del biquini, alliberant uns pits sublims; el pobre mariner començava a tenir palpitacions. De manera sensual és va posar de costat i va desfer el floquet de la part de baix del banyador i la peça va caure; la Caren estava com la mare l’havia parit. Li donar l’esquena i s’ajupi un poc, mostrant lleument el final feliç de l’esquena. En Sebas va tenir una reacció brutal, el pantaló de futbol li havia quedat petit. La femella va donar una volta de 360º mostra-li la bellesa del seu cos i amb un salt és llança de cap el mediterrani. La sang ja no arribava el cervell, havia anat tota a una víscera menys intel·ligent. En dues manotades es lleva la roba; amb el raonament disminuït i el sexe desbocat, l’aigua freda era la millor solució. La mar cristal·lina i refrescant li va mostrar que tenia problemes. La bella sirena britànica entra en pànic, eren com Adam i Eva atrapats en el paradís. En Sebas va intentar mantenir la calma, sols havia de tornar a pujar a l’embarcació i tot s’arreglaria. La natura va voler donar una llisó d’humilitat aquell parell de joves insensats. Un estol de baldritxes tafaneres es varen llançar frenètiques sobre els queviures que havia portat en Sebas per menjar durant el dia; ses aus es barallaven per un entrepà de sobrassada i en la lluita varen tocar els comandaments del gas i el timó. La barca embogir i començà a donar voltes, fins que va agafar el camí de la mar oberta envoltada d’aquells ocells carronyers. La parella de nàufrags en pilotes van quedar allà surant; ell sorprès i desenravenat, ella indignada i histèrica.

  Els hi va costar una estona llarga sortir de l’aigua, el paisatge idíl·lic s’havia tornat en terra hostil. Sense roba, cansats i desorientats. El sol del migdia els fustigava sense pietat. El que anava ser el “polvo” de la seva vida s’havia convertit en les aventures del nàufrag Robinson Crusoe. La Caren no feia més increpar en Sebas, i ell en veure tots els racons d’ella encara s’excitava més. El sol es començava a posar, teníem fred i fan, amb uns bòtils de plàstic i unes cordes has varen fabricar unes sabates per no destrossar-se els peus per les roques. Però no van trobar res per tapar-se ni un poquet. La britànica estava molt cabrejada i no volia ni que sa la mires.

  Just havia sortit la lluna, havien arribat a una platja d’arena. Quina sort, hi havia gent fent una foguera, la Caren es va posar a escridassar-los, a l’instant li van contestar, també eren anglesos. La jove va corra cap a ells i va contar el succeït, la van tapar amb una tovallola i van esclatar a riure. El grupet de “hooligans” anaven ben calentes d’alcohol, li van fer senyes perquè sortiges de la foscor. A ell li van semblar bona gent i robar-li no li robarien res. Però la guiri estava ressentida per culpa seva i no sé què als si va dir. Quan el naturista casual va ser el mig del grup de torrats, el van començar a apallissar, eren cinc i no va poder defensar-se, ja de matinada el varen trobar la guàrdia civil i recuperar la consciència l’hospital. El nas romput, tres costells trencades, una forta contusió el cap i molts de cops per tot el cos. La policia li va fer moltes preguntes, se'n recordava de tot però millor no dir res. Amnèsia o burles per vida?. Quan el seu pare li va demanar que havia passat, ell va dir una petita mentida. Uns maleïts borratxos estrangers li van pegar i robar la “zodiac”. El pare tenia dubtes i les respostes del seu fill no eren massa clares. Una setmana després varen trobar els restes de la barca per damunt d'uns esculls. Però tota la mala estrella d’aquell dia es tornar en oblit per+ tothom, el pare va cobrar del segur el 80% del valor de la barca i la policia arxiva el fet. Na Carmen torna de ballar i va consolar el seu bon marit.

                                              FI