sábado, 26 de mayo de 2018

RELAT CURT Nª 2


Van ser tres dies de preparatius, de feina intensa i també de plaer, de bòtils de cava vuits a la tauleta de nit. Després es sexe sense tabús, semblava una lluna de mel.
Estavem a l'hotel de dalt el port. I vivien allà, amb les finestres tancades i portes closes, amb notes de càlculs i mapes amb croquis per terra, també hi ha fotos del nostre objectiu.  
Al vespre, sortien al carrer i repassaven tot el pla, res podia quedar a l'atzar.
Era l'hora en què els mariners anaven i venien, uns ja gats mentre els seus companys enllestien la feina. El vent de tramuntana feia ressonar les cordes de les barques amarrades. La grassa i l'oli es mesclava amb l'aigua salada i sa ferrava a les plaques oxidades dels cascos dels vaixells.
Els sorolls de la ciutat s'anaven atracant, sotracs de cotxes i motos, rumors de veus de prostitutes que discutien amb clients garrepes.
A la porta del bar ella és descordar els botons de l'abric. Varen seure separats, en taules que miraven a la porta de la taverna i esperaven davant d’una escudella de cafè fastigós. Al cap de poc un home vestit de beix, inclòs el barret, va entrar per la porta i tranquil·lament va anar a la barra i demanar una cervesa.
Ella em va fer el senyal, fent un glop d'aquell xarop. Em vaig l’alça i vaig anar decidit cap a l'home de beix. Quan vaig passa per davant la dona, vaig treure una pistola amb silenciador. Dues petites detonacions, un dolor intens i em vaig desplomar el terra. La dona s’acota amb l'arma encara fumejant a la mà, em va llança un peto i guardar la pistola dins la butxaca de l'abric. Li va agafar el braç de l'home vestit de beix i varen sortir junts de la taverna
.
Una gran ombra negre va comença a creixa, tinc fred...la mort és una amant ressentida que juga brut i no sap perdre, els pensaments tornem feixucs, però quina passada de dona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario