Fa quatre anys va començà una aventura, un llarg camí que va arribar el seu final el
passat dia 29 de juny. Desprès de molt d’esforç i feina, l’Anna la nostre filla
es va gradua, per fi és infermera. Com a pares estem feliços, no caguem. Sembla
mentida que hagi passat 4 anys, amb coses bones i algun disgust.
El dia 29 de
juny va sé un dia molt especial per ella i tots els seus companys. Nosaltres
sols coneixíem les companyes de pis. Antes de la gran cerimònia, varen anar a
dinar a una masia restaurada i reconvertida en restaurant, un lloc bonic i
tranquil, a prop de Girona capital. Allà hi havia 13 graduats i les seves
famílies. Eren els que més s’havien fet, com ells es dèiem “la gran família”.
Varen sé hores de moltes emocions, un fotral
de llàgrimes, rialles i fer-nos fotos. Dins tot grup sempre hi ha un que
té el do de la eloqüència, un líder, aquest noi és en Pol un “showman”. En Pol
va parlar de la seves experiències a la universitat. I sobre tot de l’amistat i
companya que havíem construït entre ells durant aquells 4 anys, hems va tocar
la fibra (Fins i tot un femater heavy dur li va foguí una llagrimeta, es que
feia vent i ma va entre un poc de pols dins els ulls) En aquests moments hems
recordem dels l’avís que ja no son el nosaltres, segur que estaríem molt
orgullosos de la seva neta. .
Que dir d’unes
infermeres i infermers, unes autèntiques belleses, val la pena tenir un
accident basta et toquin unes joves de 22 anys. El meu fill, en Jaume em deia. ”Es
que estan totes bones” Dir que sí! El dinar va ser convidat un professor molt
estimat pel grup, el típic mestre que motiva i fa l’ensenyança sigui més bona
de dur. Hems va dir que aquesta promoció era de les més bones que havia tingut.
No sols els estudis, si no pel bon rotllo i les ganes de aprendre, les ganes de
viure.
Desprès del
dinar, varen anar el teatre principal de Girona, (una copia casi igual que el
de Maó) el teatre ple fins el galliner, més discursos i per fi la graduació.
Més de 100 joves i les seves famílies varen poder gaudir del lliurament del
títol. A la sortida una copa de cava més fotos i el començament dels adéus. Per
acabar aquell gran dia, un bon grapat de graduats, graduades i professors varen
anar a sopar. Podria dir que la meva filla els seus alegres companys se’n van
anar a fer sucs naturals de fruita. Doncs no! La filla va agafar una bona
castanya (no sé aquí a sortit aquesta al·lota)
Com sol passar,
desprès d’un bon merval ve una bona ressaca, i el dia desprès tocava buidar el
pis i retornar a casa, torna a Menorca. Uns dels grans misteris de la humanitat
és, com cony poden tenir les dones tanta roba! I sí, tornar a casa pesa, una
sola maleta pesava 26 quilos. Girona és una ciutat molt guapa i del tot
recomanable per visitar fins i tot per viure-hi. Ara bé, l’estiu és un infern,
collons quina calor, fa tanta calor que fins i tot el xinesos tancant per la
tarda. Una altre comiat, aquest cop les amigues del pis, més llàgrimes, adéu,
Marta, Aina i Mireia adéu Girona.
I ara què? Jo em
faig una reflexió: La graduació és molt important, però per jo és més important
la formació com a persona, que pensa, raona i opina. A casa nostre sempre hem
cregut en la llibertat. Com a pares
veure que els fills son independents i autosuficients és la victòria més gran,
nosaltres sempre estarem el seu costat. Pot
sembla fàcil, però no és així, hi ha moltes hores de estudia. Tot el mèrit és
teu, nosaltres sols t’he hem animat a seguir, ningú regala res. Prest descobriràs
que la vida laboral hi ha de tot.
Les probabilitat
de feina el sector sanitari és alta, tot semblava que la filla quedaria a casa
i trobaria feina el Mateu Orfila, fent qualque substitució de vacacions, per
desprès tornar marxar a Barcelona per un master en una especialització . Doncs
no, Dijous 30 de juny era a casa, dia 5 de juliol ja ha partit cap Sant Sebastian, una oferta
de feina que li agradat, i de cap veure els bascos. Hi ha que sé molt valenta
per anar a un lloc, enfora i sola plena de dubtes. Algú va dir una vegada: La
llibertat és un sistema basat en la valentia. Un beso ben gros dels teus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario