CAPÍTOL II
Bono torn sé jo,
tot bé? Avui tindre que xarrar de mi, en Seo: com sóc físicament i la meva
personalitat. Per tenir 55 anys no estic malament, 1’83 d’alt, 75 quilos, un
poc magre, fa uns mesos que ma cauen els pantalons. Tinc un cap ben poblat de
cabells blanc i grisos, som l’enveja de tots els calbs. Els ulls de color verd
menorquí, però em fallen, duc unes ulleres un poc gruixudes, si nos no hi veig
dos damunt un ase. També amb un nas prominent, ja ho diuen nas gros... A
Vegades amb barba, a vegades bigoti o ben afaitat. M’agrada vestir bé, però
sense sembla un “pijo”
La part del meu
cos que ma donat més alegries ho tinc entre les cames. Sí! Sóc un prepotent o
mega-potent, hòsties quina xalada! Una vegada amb els amics de joventut, havien begut un
poc. Vaig tenir la brillant idea de fer una animalada que havia vist a una
pel·lícula americana. El pla era posar la salsitxa dins un panet i portar-lo
amb una bandeja. Quan una amiga o una desconeguda agafava el entrepà de la
safata, he intentaven posar-lo a la boca... Quin fart de riure! Crits,
espolsades, cares de fàstic però també us puc dir que vaig tenir vespres molt
agradables, gràcies a la brometa.
Com era un pallo
gros i fort. Sempre feia esport, era una bestia, un animalot, un guerrer
d’equip. Vaig jugar a futbol, basquet i waterpolo, ma inflava a repartir estopa
ho reconec era mal criat. Jo no era tècnic però fotia unes destralades que
flipaves. Una altre burrada que feia en els vestuaris després dels entrenaments,
era posar el titot damunt l’espatlla d’un company i cridar “alerta amb la
Anaconda” o “sembles es butanero” com hems rèiem!
Us pensareu que
sóc un home superficial i que el meu cervell esta vaig, entre les cames. De
jove puc dir que sí, però hi ha una cosa que es diu “Karma” Fas coses bones i
et passaran coses bones. Si fas putades no esperis res bo. Quan feia la mili, vaig
tenir un accident de moto, em vaig fotre una galeta de la hòstia. Un fotimer de
gent es va mobilitza per salvar-me la vida, vaig esta molt agraït. Ja no ma
feia gràcia fer bromes de tites i menys si era jo qui la patia. Vaig rebre la
venjança d’uns companys de vestuari, quan hem varen posar una cosa com una pols
dins els calçotets, fills de puta! quin far de gratar. Ara totes aquelles
al·lotades queden tant lluny, son temps de xarxes socials, de dir mentides, de
confiar en polítics que després t’ha clavaran una punyalada per l’esquena i et
diran “t’has fet mal”
Fa pocs dies vaig
anar posar metzina, estava furiós per la meva situació, fart de tot i de
tothom. I veig un cartell que diu “Apagui el seu telèfon mòbil perill
d’explosió” Idò ara veuràs! Agafo el mòbil i crit als quatre vents.
-“Estic fins els ous de tot, i ara cridaré pel mòbil
mentre fic metzina, a la merda tot, estic molt loco!!!”
Què va passar?
Res! Tots els presents van poder veure una cosa; aquest pallo esta boix. Ja
veuran el dia què ho faci dins un avió, a vam llavors qui riu més!
FI
No hay comentarios:
Publicar un comentario