DEU DIES DE PERMÍS

CAPÍTOL VUITÈ.
DEU DIES DE PERMÍS.
Ja hem tornat a casa, de una peça, és a dir, soldat. Mallorca és un record divertit,
cosa que tindrà poc de semblant a lo de Menorca.
Tot està igual, amics que et demanen com ha anat, unes paraules es comencen a repetir.- Espera a la mola.
Ja ho diuen sap més el dimoni per vell que per dolent.
Mira per on, 24 de juliol dissabte de Sant Jaume, en Nando, ja protagonista de anterios capítols,em ve a cercar amb el seu "nou" cotxe, un seat 128 vermell, de camí a Es Castell el radio casset crida el darrer de "Megadet i Antrax" dur de collons. Era prest, encara hi havia gegants i capgrossos, un parell de pomades i el caliu comença a pujar, riure i fer el boix, com sempre.
En un moment de calma, el company em va dir - Et presenteré a la meva germana i al seu al·lot.
Primer vaig saludar a la germana i després al cabronet de'n Nando em va dir - Ell és en Biel, quina casualitat és sergent d'infantaria. Ostia puta ! Què faig ? El més lògic en aquell moment. Em vaig posar "firmes" i vaig dir -" A sus ordenes mi sargento". La cara de sorpresa dels presents, va ser seguida d'una rialla del amic. Ets un "bicho" Vicent bitxarraco! (bicho, segon categoria més baixa en la vida militar)
La imatge era d'allò més subrealista, samarreta d'ac/dc o iron maiden pantalons de deport i una pomada a la mà. Quin ridícul més gloriós.
Després de 25 anys en Nando encara m'ho recorda la bitxada d'aquelles festes d'Es Castell de 1986.
Al final, vam agafar un bon pedal perquè no me'n record de res. Aquell fi de setmana vaig descansar amb la família i l'al·lota. La mare va flipar quan va ser l'hora de fer net la roba de Palma. Unes quantes lavadores més i el color verd oliva va tornar a sortir. Tot apunt per anar al nou destí.
També aprofitar per fer una volta amb el meu cotxe, un seat 850, quatre portes, especial, joder si era especial. Una llauna amb quatre rodes, hem va costar 50000 pessetes (300 euros) amb va costar tres vegades més en avaries. Tenia coses bones, independència, anar fer una passejada amb els amics i per ja sabeu,per fotre un clau.
En poques hores la tranquil·litat i pau es tornarien en crits i empentes.La base San Isidro i la fortaleza de Mola ens esperaven