jueves, 13 de enero de 2011

UNA VIDA DE LLEGENDA




Fa molt d'anys vaig conèixer una persona. Just acabava de fer 18 anys em van enviar a fer feina a una casa dins Maó , uns baixos amb un pati i un petit tros de terra .
Hi vivia un home gran, la casa era antiga i necessitava una bona reforma , aquell homenet no tenia masses ganes de gastar-hi, en quatre adobs i un poc de pintura ja li valia .
De tot d'una una cosa ma va cridar l'atenció , tenia un rostre dur, una cicatriu a la cara i anava un poc coix , xarrava en castellà amb un poc d'accent estranger. Parlava lentament , molt amable me va brindar un refresc, va voler saber qui era jo, els meus pares, l’avís, on vivia .Mentre jo feia feina, intentava no perdre es tornai .
Això va canviar quan vaig passar per davant una vitrina, una imatge en blanc i negre , s'hi podia veure un grup de soldats i un camió blindat de fabricació americana que tenia un nom posat al davant ''Madrid''. Baix de la fotografia es podia llegir ''París 1944''
Sempre m'agradat la història en especial de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Coneixia els fets però tenia davant meu un home que havia viscut moments històrics hi havia participat. Vaig demanar per la foto i si ell hi era, amb un somriure amb tristor i amb el cap m’ho va confirmar.
Em contar un poc de la seva vida. Els 16 anys va comença la Guerra Civil, els 17 anys va partir a combatre a la península , al front de Catalunya, Terol, l’Ebre i el fracàs, la fugida a França. Camps de concentració, fam, malalties , misèria i desesperació.
Per fugir de tot allò es va allistar a la '' Legión extranjera'' i cap a Àfrica. Pocs mesos després la Guerra mundial devastaria Europa. Ell va lluitar a Líbia i Tunis, un temps més tard a França, alliberant París. Varen lluitar durament, molts de companys resultarien ferits i morts. Al fi del conflicte mundial no podia tornar a Espanya, va continuar dins l'exercit francès. El van enviar el Vietnam, on França va patir una derrota humiliant. Uns anys més tard, ja amb la salut malmesa va fer d’instructor Algèria. Després de tanta guerra i patiment, va ser donat per invàlid a causa d’un munt de ferides rebudes. Va anar a viure al sud de França, és va casar i va tenir una filla, però la fortuna que va tenir els camps de batalla l'hi va donar l'esquena a la vida civil i en un accident de cotxe van morir la seva dona i la petita, ell va sortir ferit, sobre tot l'anima un parell de llàgrimes varen patinar per la cicatriu.
Just desprès de la mort del dictador va decidir tornar a Menorca .L'hi vaig fer una  pregunta: -¿Tenias miedo a la muerte? Me va mirar amb els ulls entelats i va dir:
-¿Miedo a la muerte? NO. La muerte es lo más justo del mundo, ha todos nos llega algún día. En la guerra la viva no vale nada. ten miedo ha no haber vivido lo suficiente, ha no haver reído y llorado, haber amado.
Vaig tornar a passar per la vitrina, al costat de la foto hi havia unes medalles i un saquet de tela molt vella, vaig demana:-¿Qué es? -Un amuleto que vino conmigo durante todas las batallas, es una piedra negra lisa que encontré cuando era niño en una cala del norte de la isla . Hi ha gent que passar per la vida , altres son una llegenda

1 comentario:

  1. No coneixia sa teva faceta com escritor,m'agradat lo q contes i com ho contes.salud company

    ResponderEliminar