INDIANA PONS I LA DARRERA POMADA

    Som apunt de comença la temporada de festes patronals. De Sant Joan de Ciutadella fins a Gràcia a Maó, sí també hi ha després Calan Porter i un grapat de mini festes, tornejos menors. ¿ On vull arribar ?

  Com ja sap tothom, tenim una beguda molt popular per la nostre estimada Menorca ,a llevant diem “POMADA” i per ponent “GIN AMB LLIMONADA”. Aquest relat no va de noms si no de conceptes. Es dir la recercar de la pomada perfecta.

   Es qui més o menys, a fet experiments per aconseguir l’elixir de l’eterna gatera. Amb uns resultats del més variat, des de borratxeres catastròfiques a divertides orgies intestinals. Endemà  sol venir  el apocalipsis, amb unes sèrie de frases fetes: “Mai més” “ ¿On sóc?” “¿Tu qui ets?” “!Me’n robat la cartera¡” “¿ On es la meva roba?” “¿On es el meu cotxe?” “Por favor ¡ Mata’m!”.

   Hi ha tant de matisos, en el sabor, més llimona o més gin. ¿De fruita natural, amb menta o sense? La gent del poble, no saben o no volen saber quina és la més bona. Però hi ha una persona que fa uns anys que la cerca. Els més vells segur que se’n recorden d’un grup de música rústica mallorquina de finals dels 80 principis dels 90 “OSSIFAR” Tenien una cançó dedicada a un heroi de llegenda , “L’Indiana Pons”

  Resulta que l’Indiana Pons és menorquí, segur que no ho sabia ningú. Si anar-ho a un local de llums vermells amb senyoretes que fumen. I crides “ !La dona den Pons és aquí de fora¡” Una colla de homes cagats de por sortiran corrents i qualque senyoreta també. Com tothom sap l’Indiana Pons és la versió casolana del l’Indiana Jones. El nostre no té fuet però sí capell que no perd mai, i mirar-ho que n’hi fotent d’hòsties. Estat protagonista de moltes aventures: EN LA RECERCA DE LA BARCA PERDUDA  , també EL TEMPLA DEL ESTRENYIT. I ara s’enfronta a la aventura més arriscada de la seva carrera. “ L’INDIANA PONS I LA DARRERA POMADA”

    Fa anys i panys que dura aquesta història, a l’Indiana Pons li ha passat de tot. Els seus enemics més aferrissats són una organització secreta de nazis abstemis, que enganen a la gent amb llimonada sense gin. Per una altre banda hi ha un grup de anarquistes-trotskistes que enverinen la gent amb una mescla de alcohol de 90 graus amb burundanga. Açò vol dir que et fan fer el que ells vulguin, fins  i tot fer copules amb desconegudes i per accident amb qualque desconegut, el que va passa amb sa cabra és difícil d’explicar. Hi ha més enemics, com una despitada multinacional capitalista, que vol vendre el nostre elixir a preus d’usura, 5€ la grossa, 3€ la petita. Quin mal partits, amb açò no es pot jugar.  Com podeu comprovar la lluita den Pons és hercúlia. Però ell no té por, ni dones serp de la nit, morts vivents de matinada, fins i tot extraterrestres  disfressats de “raperos”  Ell va tot decidit a la barra del bar, que ja és tot una aventura aconseguir arribar-hi. La ensuma, la prova i puntua. I així tot el vespre, tots els dies de festa.

   Tots saben que la missió és impossible. Però si el veieu, ajudar-lo, ell és discret: Pantalons texans curt, samarreta sense mànigues, tatuatges i cicatrius per tot el cos, el capell màgic i la mirada penetrant amb aquell somriure sorneguer d’heroi de perdut dins la massa de gent cridanera.

                                                      FI