Amb la mirada et
cerc. La plaça és plena sembla que bull, crits, festa i música. Em diuen que no
vindràs més, que has marxat lluny. Però jo et veig a cada bot de cavall, a cada
arronsada. Un caixer porta una bandera, elegant ens somriu, ho sabia! eres aquí !
En Santi ens va
deixar el dia 6 de setembre del 2016. Aquestes senzilles i sentides línies són
per tu. És dolorós tenir que fer memòria, tot és tan tendre. Per on començar? En Santi era tot un personatge i com humà,
imperfecta. No et deixava indiferent, podries estimar-lo com un germà i el
minut després odiar-lo com un mal de queixal. Són molts que hem xalat amb ell i
molts els que ens va fer patir.
Quan vaig
començar a festejar la seva germana, vaig descobrir un mocós de cara pigada,
que menjava panets de patates fregides, que sempre que podia em tocava ... la
moral. La vida d’en Santi és divideix en dues parts, després de la mort del seu
pare, va fer feina al port i com deia ell “els anys millors de la seva vida”.
Jove i guapo, amb una pesseta dins sa butxaca i més xulo que un vuit, amb
al·lotes guapes per davant i per darrera. Però un mes de juliol de fa 14 anys,
un guiri enlluernat pel sol, et destrossava el cos i el futur. És cert! No has
tingut sort, però contra tot pronòstic li vas fer una botifarra a la mort, una
altra oportunitat, perquè no? Lluitar és de franc!
Vas tenir a la
mà, l’amo i madona i no vas poder guanyar. Res seria igual, vindrien un sense
fi de operacions amb resultats minsos. Una paraula que et defineix seria
“caparrut” feies coses que una persona físicament normal ens costava. Sempre
tenies qualque cosa que fer, i sí! tenia plans de futur però el accident i el
temps passen factura.
I un dia de
setembre la resseca dama negre a vingut a cobrar, aquesta cobra sempre. No sé
si hi ha res més allà del horitzó de la vida, sé on és en Santi, un genet de mans fermes, té feina segura, a
les quadres de l’eternitat, amb en Othar, Babieca i en Bucéfalo, sempre amb
cavalls, la teva passió, la teva obsessió.
Per molts sempre
seràs el nostre caixer fadrí, aquell insolent i pillo al·lot, de mig somriure,
feliç damunt un cavall nerviós com la vida...arronsa Santi, arronsa..., ho has
aconseguit ara no moriràs mai, ets llegenda.
ADÉU SANTI...
Amb sap molt de greu Vicent, una abraçada a tots!!!
ResponderEliminarmoltes gràcies pel vostre condol
EliminarConsternat per sa noticia, a sa memòria en venen es moments feliços que vam compartir. Mesos després de s'accident, el vaig visitar a sa Guttman i ja vaig veure sa seva lluita per recuperar-se i aferrar-se a sa vida.
ResponderEliminarMolts ànims!
moltes gràcies a tots sa família ho agraeix.
Eliminar