LA FAMELLA DE LA HAMBURGESERIA

 

Quina fam que tinc ! Tot el dia amunt i avall. Som casi les set de la tarde, i he passat el dia amb un café sol i un Donut resec. No sóc un fan del menjar
de hamburgueseria i menys de grans cadenes multinacionals. Peró tenia més talent que un ganivet nou.
    El local era mig ple, tots eren iguals, per tota arreu, quin aburriment. Faig cua, intent pensar, què deman ? Fix-ho la vista damunt la jove de darrera el mostrador. Una dona de trenta pocs anys, té un aire cansat, peró és una dona molt atractiva (repetia amb veu monòtona les comandes) porta el cap un espantós capell de colors cridaners. Em crida l'atenció la seva mirada, ausent, farta de tot. Em fabricó la seva vida, recentment divorciada, un fill, sexe ocasinal, amb una feina de merda. Llevada molt d'hora, un llarc trajecta amb metro, amb una jornada més llarga que un dia sense pà. Tenir que aguantar a nenes "pijos" adolescents que la miren amb desig i es maten a palles. I per acabar, un encarregat que sembla una mala copia den "torrente" gras i suat, es menjar tots els restes que la gent deixa. Segur que tocar el cul a tots els seus empleats, babós!
   Per fi! Em toca a mi, quina primor! Tinc molta gana! Em plant davant aquella al·lota, l'hòstia! Què veig! Els meus ulls han anat a mirar aquell escot. La camisa de la empleada sa descordat i deixen veure una bona part d'unes pulides mamelles.
   Què faig? Li dic res? Em somriu i em demana que vui. Que cony! sóc un home no un escarabat.
   -Perdoni jove ! I li faig una senyal amb el dit cap a el seu canal.
   -Ella quedà inmòbil, em mira i em somriu un altre cop i em diu.
   - I t'ha agrada el qué veus?
  Què cony passa aquí ? Esta lligant en jo ?
  El local és vuit, el cap gras i suat del seu encarregat ha sortit, un poc de rotlló no em farà mal. Tinc que anar a totes
 - Sí, molt polites!
  -T'ha agradaria, veure'les i tocar'les?
  El to d'ella era molt suggerent. Miro el meu voltant, no hi ha ningú, ni companys de feina, ni clients. Faig que sí amb el cap. Ella amb dos dits es descordà un sol botó. Peró suficient per descubrí un magnífic panorama. Amb molta suavitat, faig una acaricia amb un dit. Llavors, ella em va mirar amb desig.
  -Donç, vine aquí, darrera el mostrador.
  Les cames em fan figa. no m'ho puc creure, però ho faig. Em pos el seu darrera, ella m'ànima a seguir.
  -Vinga no perdís temps!
   Pas les mans per sota la camisa i agaf aquelles peres, son suaus i calentes, tendres però a l'hora dures.
   - Tens ganes de menjar-me algú?
  Ja no em podia controlar, i sí em moria de ganes de menjar, literalment
  -Sí t'ha vull devorar tota, sencera amb patates i amanida!
  Mentre jo deia açó, ella em passava la mà per la brageta, sols fregant la tela dels pantalons.
  -Humm... Sembla que hi haura benereta de salsitxa. Vols menjar-te una hamburguesa ben calenta i sucosa?
  Aquesta comparació gastronòmica-sexual em va trastoca. Pensava en menjar-me la seva figa i alhora un entrepa de truita amb formatge. Tenia la boca seca, un glopada agre pujà del estómac buit a la gola, em sentia un poc maregat. Ella seguia esperant, d'una manotada vaig fer-li caure les pantalons. Allà davant meu tenia aquell cul, un final d'esquena preciós, encisador, magnètic. un diminut fil de tela es perdia dins es trenc més addictiu pels homes. Ella em va mirà i va alçà les puntes dels peus, la curva del seu cul resaltva en cara més, ara era més sensual , més eròtic.
   Els marejos anaven a més i les nàusees varen apareixa. No em trobava bé, peró per una vegada a la vida tenia el davant meu una tigressa. Una dona que em regalava els seus tresors. Quan anava a tocar aquell cul tan apetitós, morenet del sol del estiu.
   Ara les nàusees eren a punt d'esclatar, oli bullent i refregit, olors de menjars, la por a ser descobert, i la fregància a sexe, aroma a cony calent. eren una convinació explosiva. Una arcada i gitar, el poc que hi havia dins l'estòmac va anar pel terra. El darrere que vaig veure abans de desmaiar-me, va ser aquell cul tant polit, després un fort cop, foscor i silenci.
  Vaig obri els ulls, tenia molt mal de cap, havia perdut la noció del temps. Era el terra que m'havia passat? Una cara coneguda ma mirava amb atenció, era la famella de burguer. Peró hi havia algo rar, estrany, era la mateixa noia peró ja no era eròtica. Anava ben vestida, res sensual fins i tot vulgar, mastegava un xiclet. Fins i tot la seva veu era desagradable, de nena mal criada.
  -Ja tornà en si... Com és trobà? s'ha desmaiat i l'hi han fet el boca, boca.
  Perdut per perdut l'he morejada.
  -Moltes gràcies per ajudar-me!
  -Ah! No, no ho he fet jo, si no ell! i és possar a riure de manera burleta,- ji.ji,ji...!
  Aquell "ELL" em va fer reviscular. Allà el tenia dret, mirant-me de fit a fit, amb la camisa descolocada, mig desbotonat i plena de taques. Un cos de bàrril amb uns braçets curts i prims i la seva cara plena grans i semble que té restes de menjar a la comissura dels llavis.
  Deu meu! menjar a la seva boca! Una idea explotà dins el meu cap. Tenia un mal gust a la boca i alguna cosa més. No pot ser bé, tinc menjar dins la meva boca, quin oi! Mentres ell seguia allà dret, amb un somruire melós, és va passà llengua per el llavi superior i em clocar un ull. Qué cony passa aquí? jo el terra fet merda i tothom s'han riu de mi! Llavors ho vaig veure, tenia una reacció enorma, que casi reventava els pantalons. Més enrevanat que un braç d'en "Rambo", quina vergonya! Els pocs minuts, arribà l'ambulància i l'espectacle continuar el carrer. Tot deu va venir a veure, com un malaït "alien" em volia sortir de la brageta.
  Ja de camí a l'hospital, tot semblava calmar-se. Ja més tranquil, vaig notar que tenia un paper a la mà, tot arrugat i suat. Era un nombre de telefon, Bob l'encarregat. Ja ho deia s'avia "Sa creu en es pits, i el diable en es dits" Collons i jo sols volia una hamburguesa! putes, quina fan qué tinc!

                                                                  FI