miércoles, 22 de enero de 2014

SOU BONA GENT !

Avui tinc que escriure de la realitat, la dura realitat de cada dia. Estic fart de veure i sentir que hem de aguanta i seguir aguantant, mentre ens empenyen un poc, i un poc més. Com sou bona gent i no molesteu als nostres valuosos governats. Que no saben fer res més que retallar als de sempre, una altre cosa els tallaria. Com pot sé vint persones tenen més poder que sis milions de pobres.
  Tinc dues petites històries, fets petits però d’unes persones de dalt de tot, gent de carn i os que et fan pensar.
   Una amiga em comentava que li havien llevat la targeta de la seguretat social, per sé aturada de llarga durada, tres anys sense feina, ja no té cap prestació. Em deia amb molta tristesa que després de més de trenta anys de cotitza no té dret a protecció sanitària, però açò no és bé, com esta casada passa a la cobertura del seu marit, que per desgracia ara també esta en atur. Fem un esforç per no fugir-li una llàgrima de desesperació em deia que per acabar de aclarir la troca el fill de la amiga, que té més de vint-cinc anys sense feina es cada va  fora de la cobertura sanitària dels pares. És comprensible que com a mare estigui preocupada, sempre podrà  sé ha tes  a urgències, però luxes res de res.
    Fins quan i fins a on arribaren? menys mal que sou bona gent, perquè si no donen ganes de fer un desastre. Donar les gràcies per conèixer  bones persones. Com les persones de segona petita història en especial una gran doneta.
    Un amic ma dit que va acompanya a la seva mare fins el banc per cobrar la seva minsa pensió. La dona de la finestreta li va demanar  si ho volia retira tots els diners, ja que aquell mes hi havia paga doble. Ella amb un poc de vergonya i amb un fil de veu, va dir que volia treure-ho tot, perquè tenia que pagar el “segur dels morts” i que una empleada de la companyia de segurs aniria a casa per cobrar la pòlissa. La jove de la finestreta la informar que seria millor que domicilies el pago pel banc, que li seria més còmoda per ella.
   Però l’avia els va sorprendre a tots amb una reflexió –“No filla meva... Mentre jo visqui la jove dels morts no es quedarà sense feina”
    Com una velleta de 85 anys que quasi no sap llegir n’hi escriure, pensava en el benestar d’una altre persona que quasi no coneixia, per davant del seu benestar personal.

    Penso  que si cada un de nosaltres tinguessin amb la mateixa fermesa amb els nostres principis, tal vegada no haguessin arribat aquest deteriorament social i laboral actual. Tots som necessaris per poder seguir lluitant, experiència i joventut, que la injustícia i la pobresa actual no ens faig renuncia a la nostre dignitat com a persones.   

1 comentario:

  1. Hola!me gusta como escribes,te segui ahora seguime tu tambien! http://annuncios.es/ la mejor opción para comprar y vender seguro en España : un sitio web de anuncios clasificados para comprar y vender.I follow now ,please follow me back!Un saludo!Silvio

    ResponderEliminar