EL DIA DEL PARE.

Escoltant un programa de radio, on la gent contava fetes relacionades amb el dia del pare. M’han cridat la atenció tres histories commovedores i tendres a l’hora.

La primera és de una filleta d’uns 8 anys, a la classe van fer una proposta, els nens tenien que portar la quantitat de doblers que poguessin aconseguir per els seus propis mitjans. Com sol passa tots els nens van portar diners que els va donar la mare. Menys una nena que va aconseguir per si mateix una petita quantitat de diners. Tots els fillets van compra colònies, corbates i altres articles de valor mitjans. La nena tant sols va poder aconseguir compra un bolígraf “BIC” un llapis “STAEDTLER” i una goma de borra “MILAN”. La nena va donar el regal al seu pare amb un estoig  fet amb un tros de tela i és va posar ha plorar. El pare amb molt d’afecte li va dona una besada el front. M’ha agradat molt, sempre ho portaré amb mi.

Fa un any aquell pare va patir un infart fulminant i va morir. Entre les seves pertinences hi havia un estoig de tela desfeta pel pas del temps. El seu interior un boli, un llapis i una goma, com el primer dia.

La segona història que ma impressionat, és la d’un nen de 10 anys, que va voler fer un regal el seu pare. Dins el porquet tant sols hi havia 125 pessetes, açò no va ser impediment per fer un detall el seu pare. Va baixa el bar de sota de casa i va comprar un panet de callos i una coca-cola. Tot ufanós va donar-li la comanda el pare, el home tot content és va menjar el panet i la beguda.

Uns quants d’any més tard el nen va tornar un jove, sen va adonar que el seu pare no li agradava el panet de callos ni la coca-cola.

La tercera aventura és de tres fillets que havien perdut la mare de molt petits i el pare va tenir que fer molt d’esforç per tira cap el davant. El pare feia feina de representant i sempre anava ben mudat. Els petits volien fer-li un regal, van comprar tres pastels i van esperar darrera la porta que arribes el pare de la feina. El home va arribar cansat a la porta de casa, va girar el pestell i els poca vergonyes van llançà els dolços el despistat pare. Què va fer aquell home? Sense perdre un minut va tornar el atac, entre rialles i alegria es van divertir aquell dia del pare, desprès va tocar fer neteja, però açò és una altre història.

No sempre els grans regals son els més recordats, els petits detalls duran per sempre.