jueves, 15 de marzo de 2012

ANNA FA 18 ANYS


JODER COM PASSA EL TEMPS!!!

Avui fa 18 anys que va néixer la filla. Feia 5 anys de casats,vam pensar que era hora de fer creixa la família,  perquè no proven de tenir un fill? Jo pensava que açò de fer fiets era  més difícil, però no! On pos el ull, fico el espermatozoide i prou, aquí finalitza la nostre feina, tot lo demés és ajudar a la dona en lo que sa pugui.

Sa mecànica de fer-los és molt fàcil fins i tot agradable i divertida. Quan té diuen “Es teu embarassats!” Una suor freda té passa per la clatell. Hòsties que en fet? Per conduir un cotxe fas un examen, quan compres un televisor tens un manual d’instruccions, però una criatura ve  sense res, ni un codi de barres!

Un polit dimarts dia 15 de març a les 14:05 treia el cap a na aquest món n’Anna . Va ser una experiència única, tot lo que pugui dir sempre cera poc, un moment màgic i emocionat. Aquell esclat felicitat i vida fa que m’han recordi d’amics que no van tenir tanta sort. De la felicitat i esperança van passar a la tristesa i desolació. Uns amics perdrien el nadó pocs dies de nèxia, uns altres el fill vindria amb una minusvàlia i  els darrers, la mare que moriria  en el part. Per cert no son fets del segle XIX son fets reals de finals del segle XX i principis del XXI, uns records per ells.

Dels moments del part tinc uns records molt clars, la dona em va regalar  uns insults i blasfèmies, com una posseïda que cridava que no la tocaria mai més, i ha més tenia una força increïble, em va agafar la mà i la va esprémer com una taronja, redéu quin mal. Aquella no era la meva al·lota era “La niña del exorcista”

Començava una nova aventura, una nova vida i tot per fer. Es mal de fer ser pares, hi ha dies que penses que no ten sortiràs, i altres que no teníem preu. Quan comencen a caminar, xarrar i ha fer preguntes, Perquè? De tot. Una persona em va dir, “al·lots petits problemes petits, al·lots grossos problemes grossos” una veritat com un temple.

Quan jo estava a punt de fer els 18 anys, tot m’ha semblava que seria collonut i feria lo que voldria, no va ser així, és més si feia alguna animalada en jutjarien com major d’edat. Els joves de avui també es pensen que son els reis del “mambo” pobrets!

Com és la filla? És una estudiant molt bona i disciplinada, amb un caràcter fort, i guapa, que de dir un pare! “La pija”com li diem carinyosament, sempre va ben aclarida. Qui ho anava dir, jo heavy martell i terror dels “pijoteras” tindria una filla “mega-guay”.

Ara que s’ha acosta l’hora de triar el camí, tenim que tocar a les portes de la universitat . Aquest mateix any una altre Goñalons marxarà estudia a fora de Menorca. Tindrà les mateix oportunitats que els demès? Poden els pares donar-li la oportunitat de estudia una carrera, què té més que guanyada i merescuda? Tindrà la filla de obres, treure la carrera que ella vulgui?.  Per part nostre farem lo possible perquè tingui una oportunitat, si en de vendre la anima el diable modern (bancs) ho farem. Com li deia el pare, quan el ajudava els darrers mesos de la seva vida, “si no ho fas pel tu pare, per qui ho faràs?” Ara toca ajuda a la filla en una experiència  apassionat, “Si no ho fas pels fills, per qui ho faràs? No confien que el nostre esforç sigui reconegut, el final ells en de fer el seu camí.

Que aquest aniversari el recordi amb senzillesa i alegria, acompanyada de família i amics.                          

1 comentario:

  1. Ser pares ès aquella feina que mai estarà prou ben feta i en la que sempre tindrás la sensació de poder haver-ho fet millor, gràcies a déu ARRIBAREM A SER AVIS i ja ho haurem après

    ResponderEliminar