SES FUSTES DES CAVALLET

Fa un temps un amic em va donar una jugueta rompuda, era un cavallet de fusta, estava totalment desfet. Va quedar arinconat dins sa cotxeria, fins fa unes setmanes vaig tornar a veure un farcell de fusta descolorida.

Desprès de analitza el material, vaig arribar a la conclusió que la seva restauració era molt difícil. Els dies de gloria havien passat, les hores de diversió i trotar per les mans dels fillets. Era ara estelles camí de la foguera, ho potser encara tingui una darrera oportunitat. Com un falsificador de diners, copi-ho el model, intent millorar-lo.

Mentre tall, llim i mont, els problemes que tinc el cap se’n van a fer una volta. Has final estava fabricant una joguina, sense voler vaig fer memòria. Quantes joguines em tingut? Quina va ser la més estimada? A casa no hi havia moltes pessetes per juguetes, però sempre els reis duen coses i alegria. Record un fort de fusta amb vaquers i indis, quines batalles! També un fusell que disparava unes bolles de color groc, no hi havia test o quadro que patís la meva bona puntaria, fins i tot la meva germana era objectiu, però la punyetera no aturava i era mala de ferir.

Madelmans, Geipermans, Arganboys, exin castillos, la meva germana tenia Nancy, barriguitas, nenucos, cuinetes, tots tenim la nostre favorita.  Mentre don els darreres mans de vernís, estic segur que aquesta joguina donarà moltes hores de felicitat, seria pretensiós per la meva part pensar que el cavallet de fusta seria el millor de la seva vida. Compatir amb la tecnologia dels vídeo jocs és impossible, però segur que tindrà un bon record, sense piles, ni cables tan sols la imaginació, pura sense lligams .La imaginació és la millor joguina, un pal era una espasa, una capsa de cartó era un castell. Qui tenia una bicicleta era un “niño bien”. Si els pares del “Izan” volen posaré una foto de ell.                      

Has qui tinguin fillets petits, que'ls aprofitin perquè creixen molt ràpit, dies con avui son mals de repetir.