viernes, 9 de diciembre de 2011

LA HISTORIA DE LA MEVA MILI


EPÍLEG


Va valer la pena fer el servei militar? Personalment no vaig tenir moltes opcions, un any de servei d’armes o anar a la presó per insubmissió. Cosa que per un obrer era un luxe que no em podia permetre i presentar-me voluntari i regalar l’estat alegrament 16 mesos de la meva vida, per fer el servei a prop de casa, ni de conya!

Vaig conèixer tot tipus de gent, autèntics fills de puta i bona gent disposada ajudar-te sense demana res a canvi, amb una paraula “amics”. Molts d’ells, avui en dia encara són companys, una gran majoria són ombres que guardo a un trossets dins el calaix de la memòria.

Qui més, qui menys anava a la seva, intentava que aquell temps passes el més ràpid possible, era un parèntesis en la nostre vida quotidiana. Hi havia molts mites, et faran un home! Té espavilaran! Aprendràs disciplina! La meva visió era que el qui era espavilat, pillo o pocasolta li tornava més i el qui era un poc més aturat, tímid o reservat en passava un fum. El final tan sols queda un grapat de fotos desenfocades i uns draps vells amb unes botes que he fet servi per anar cercar esclata-sangs.

No em penedeixo d’haver fet la mili, amb les coses bones i dolentes. És més, crec que la joventut actual hauria de fer alguna mena de servei a la comunitat. No cal agafar un fusell d’assalt ni córrer com un boix per un turó, per ajudar a la gent que li fa falta. Hi ha moltes maneres d’ajudar als altres i veure que hi ha un món ple d’injustícies i mancances. Sempre dins la bombolla de la família, amb totes les comoditats , Internet, mòbil, diners fàcils, cap responsabilitat. Açò sempre és una opinió molt personal.

Doncs això s’ha acabat,tot d’una vaig calculat 10 capítols,és final 25 capítols, sí he aconseguit dibuixar un somriure o commoure a algú, serà una recompensa totalment immerescuda. Agrair tots aquells que m’han donat el seu suport, inclús un parell de persones que em van aturar pel carrer per dir-me que els hi agradava les meves esbojarrades aventures, el més sorprenent és que no els coneixia de res. Us deixaré d’emprenyar , un temps, qui sap, alguna història o conte narraré.

Per cert que les nostres dones no s’enfadin quan xerrem de la “Mili” i contem batalles, erem joves.

L’ho de sa pel·lícula, en Spielberg està molt interessat. En George Clooney i en Brad Pitt es maten pel paper de protagonista” Hay que joderse” es final serà en Pedro Almodobar i el prota serà en Kike San Francisco.  



ADEU !!!                      

1 comentario:

  1. molt bó Vicent, a estat un plaer esparar amb impaciència cada un dels capitols...
    Fonso

    ResponderEliminar