UNA PORTA A UN ALTRE MON

CAPÍTOL NOVÈ part / 1
UNA PORTA A UN ALTRE MON
Si no record malament, era un diumenge a la tarde de principis d’agost, quan creuava l’ombra de temuda porta i demanava permís per entra el quarter de Santiago.
Un somriure malèfic es relaxava a la cara dels soldats veterans. Comentaris com-MAS BICHOS PA L A TRAMPA, BIENVENIDOS AL INFIERNO , POLACO ME VAS A COMER LA P...
On me ficat, pensava jo amb el cul estret. Tots els nous eren col·locats a una companyia, ens assignaven un llit i una taquilla, abans de anar sopar un oficial ens fa forma i ens diu que dema el matí començaren un període que ell anomena: INSTRUCCIÓN BÁSICA DE COMBATE.També els cuiners plens de greix ens saluden amistosament- NOS VAMOS A CAGAR EN LA COMIDA BICHOS DE MIERDA, tot camaraderia i bon rotllo.
Sonar diana, el corneta desafina con una mala cosa, vestits i el llit fet en deu minuts, a berenar en quatre mossos, tornar baratar de roba , a fer gimnàstica hi ha córrer, aquí comencen els instruccions a torturar als físicament més fluixos . Fa xafogor i sols son les 8 del matí.
Torna’m a la companyia, tornar canviar de roba, aquesta vegada vestits per anar a la guerra, motxilla, trinxes, cantimplora, baioneta i el meu amic el cetme. De cap dret dins un camió destí a San Isidro.
Un sergent donar una ordre per no perdre la gorra-PONERSE EL BARBUQUEJO COMO SU NOMBRE INDICA BARBILLA . Marxa’m amb uns camions dels anys 50, baixa’m la costa de ronda un beneit perd el xibit . Un cabo veterà es caga en tot – TE VOY A FOLLAR VIVO, CUANDO EL TENIENTE SE ENTERE TE VAS A CAGAR,GILIPOLLAS. El company plorava de por, no va ser l’únic que va perdre la beca, encara no havíem començat i ja hi havia arrestats.
Sant Isidro , futura base militar, en aquells temps tant sols hi ha carreteres i milions de paparres. Formem grups de 30 soldats més sergents i caporals instructors. Apa a córrer turó a amunt , córrer turó a baix. Ens cridem –CUERPO A TIERRA. No ho fèiem bé ,ens fam fer-ho una vegada i una altre, fins que surt bé, torni-hi córrer , fa molta calor , l’aigua que portam dins la cantimplora s’esgota , moltes cantimplores estem foradades o no tanquen bé.
Més d’un es marejar , la cosa no pinta bé, açò no és Palma. Dins del esgotament sempre hi ha qui té humor per dir colca parida , un gadità (Cadiz) diu- Las chicas cuando vienen , tots riem .
! Por hoy es suficiente , mañana os daremos mas caña¡ Crida un caporal. S’hi açò és una tapeta ,no vull pensar que ens faran dema .Sense aturar de cap dins un camió, camí a la Mola , xops de suor amb els llavis secs, camises desbotonades i pels de pols i cars secs que piquen per tots els rincons.
La porta de la reina entrada a la fortalesa d’Isabel II. Històries i llegendes ens contemplen. Una altre rebuda poc amable per part des soldats d’artilleria que estan de guàrdia. Coses con – Mas carne de cañón a la pista americana , !infantaria pringaos ¡. Però aquest cop els soldats veterans de dins els camions els contesten durament – Artilleros maricones, voy a coger a tu madre y le voy...La infanteria siempre da por el culo a los artilleros . I més burrades , els mandos de cada cos en de posar ordre a tanta guerra verbal . Els s’hi diem a deu amb el dit índex ben dret i uns altres amb forma de banya.
Per fi son a la famosa pista americana, jo vaig pensar açò no ho faig, la primera vegada ho faran els veterans sense armament, desprès nosaltres . Com vaig narrar a un capítol de Palma la pista d’entrenament era casi de parc d’infància . Aquesta de la Mola hi havia de tota classe de paranys , un tanc de pedra , fils ferrós de pues oxidades , rampes amb grans desnivells , troncs en forma d’escala, dens de dragó , murs, trinxeres i la joia de la corona un pont de pedra que li falta la part d’en mitg.
Els instructors passen el camí , entres nosaltres miren atentament . !VENGA SEÑORITAS, AL SALON¡ Deixem la motxilla i el fusell, però no la baioneta, ni la gorra. Comença el concurs de humor groc, caigudes de tot color, estripades de roba , pelades de colzés, a la vegada els amables veterans animen la carrera. –!MAS RAPIDO, MI ABUELA LO HACE MEJOR ¡. Bot aquí, bot allà, cos a terra , el pont , jo puc, joc puc, me dic, tanc els ulls i bot, al·leluia he passat , un caporal me crida -!NO TE PARES CAPULLO¡ Prova superada , en sol de ma no estaré tant content. A FORMAR Y A COMER. El menjar era pèssim ,però la sed de veure aigua podia més que tot. Crec que el plat ho posava l’exèrcit però el guinavet i la forquilla teníem que portar-los al damunt, amb és borinot uns quants als havien perdut, i amb dos trossos de pa teníem que fer de coberts. Una hora de descans ,dins els antics barracons de infanteria ,que estaven en casi en runes. El mateix lloc on un vespre de agost de 1936 varen ser assassinats un centenar d’oficials rebels, per ordres de d’un grup de sergents republicans.
Una estona de teòrica militar on un sergent molt seriós ens va dir – LA INFANTERIA ESPAÑOLA NUNCA RETROCEDE, una pausa , DA MEDIA VUELTA Y AVANZA. Uns moments de rumiar-hi , un poc de humor militar, ens fa somriure.
El sol comença a caure ,tots a formar a una explanada entre dos naus abandonades. Ha fer instrucció ho com ells diuen (ORDEN CERRADO). DERECHA, DERECHA, PASO, MARICONAS NO MERECEIS SER SOLDADOS DE INFANTERIA. Tu crida almenys ara no correm , però els crits i les amenaces de arrest és fan sentir, quan més cansats més crits i emprenyades . Hora de marxar, camions i tira milles ,sortint per la porta de la Reina els artillers de guàrdia fan burleta – NO QUEDAIS A DORMIR ¿TEN EIS MIEDO DEL FANTASMA DE LA CONDESA ROCAMARI?(Un fet molt terrible)Cap baix ja ni hi ha forces de dir res. De camí a Santiago una paraula comença a córrer(rebaixat) Tenir algun problema físic per no fer la instrucció.
Arriben copejats, bruts, cansats, afamats , molts escaldats a carn viva, bufetes els peus i aquella olor a suor agra. Però abans de dutxar-se, primer la “NOVIA” desmuntà fer ben net tornà montà .
Per fi aigua neta, no ma pensava que estaria tant content de dutxar-me en tants de mascles , coses que passen. Sopar i una cervesa amb els companys de l’illa, un dia dur, però dema serà una altre història.