CAPÍTOL SETÈ
LA JURA DE BANDERA
Els dies anavan caiguent, ens atracavam a la jura de bandera.
El dia era llarg, corre i corre, instrucció i més instrucció, qualcuna
ditada de mel, com una vegada que ens van deixar anar a la piscina.
Una piscina enorme, que disfrutavan el soldats veterans i els reclutes
que no savien nadar, hi anaven apendre, tenia coses bones el ejercit.
Encara que era gran la bassa, prop de 1000 jovenots la omplien i més
d'un aprofitava per fer-se net l'entrecuix.
Hi havia apostes, qui aguantava més sota l'aigua, qui es llançava més
lluny, un animalot va tenir sed i va veure de la piscina, fins que va potar
dintre. Prou d'aigua que no corre, quin fàstic.
Hi havia competicions entre companyies, futbol, bàquet, atletisme.
Van fer una selecció de reclutes deportistes, me vaig apuntar el futbol,
però no me van voler, era més dolent que un mal de queixal.
Els companys triats resoltavan ser unes figures vinguts de tota Espanya.
Donava goix veure'ls jugar, solia passa a cada reemplaç,els clubs
de totes les illes els agafavan per reforçar les seves plantilles.
Record que aquell estiu de 1986 era any de mundial de futbol.
La selecció nacional jugava a Mexic, el canví horari feia de els partits
es juguessin molt tard d'hora, veien els partits dins el menjador, sense cervesa i
controlats per un parell d'oficials, però en el transcurs del partit la rígida
disiciplima militar s'ha afluixa, els soldats veterans entren unes caixes de
cerveses (àguila). Zubizarreta, camacho, julio alberto, butrageño, julio salinas, etc...
5-1 contra Dinamarca, aquest equip fara un bon resultat i festa grossa, més d'un dormiria calent.
Fins que Bèlgica ens tornava a peus a terra. Com sempre.
I parlant de dormir calent, hi havia gent que el vespre encara tenia ganes d'estimar-se ell solet, per alleuja tensions.
Desfilant, desfilant arribava el dia de la jura de bandera, aquell fi de setmana
venia la família i l'al·lota, casi no venen per culpa de la juerga narrada en episodis passats.
Dissabte mati poden sortir a veure la femella, però el vespre tothom a dormir a la caserna.
Baixen uns quants de companys en bus, ens deixa a la Plaça Espanya.
Dues noies ens criden ,
cony, que guapos que som. Òstia tu, la xicota i la germana, petons i abraçades. Eh companys
no sigue-ho pops, deix els companys fins la tarde.
De la Plaça Espanya a l'hostal Cannes era una volta curta.
Veure l'al·lota i la germana en fa tornar el meu mon, alegria i carícies, botes i fusells queden per dema.
cony, que guapos que som. Òstia tu, la xicota i la germana, petons i abraçades. Eh companys
no sigue-ho pops, deix els companys fins la tarde.
De la Plaça Espanya a l'hostal Cannes era una volta curta.
Veure l'al·lota i la germana en fa tornar el meu mon, alegria i carícies, botes i fusells queden per dema.
Veure els pares m'ha don contar que sota l'uniforma hi ha un fiet gros. El pare en to serios,
-Què soldadet, ets un desastre, mira quin merder vas fer. Jo li vaig llevar ferró el succeït.
Per la mare era el poca solta que va donar una sobrassada a un moix famolenc. El contacte amb la (novia) va fer despertar les ganes
de tenir una conversa més profunda, explicar com es feia un asalt amb baioneta. Però es fa imposible, pares i germana per allà i la resistencia
de l'enemic, tocar retirada, però açò no a fet més que comença.
Unes hores de relax son ma de sant, mitg en bolles, la veu de la mare me diu - Quina hora es de partir?
Refoina! Ja haig de vestir-me i anar agafar el bus, dos besos i ràpidament dins l'ascensor, un renou de cables i l'aparell quedar aturat entre pisos.
Ostià puta! Ara què passa? Fa molta calor a dins, arribaré tard i me follaran viu, crit con un boix, toc botons, me'n record de tots els abam passats
de l'inventor d'aquell trasto. No van ser més de 15 minuts, son molt llarcs, surt correns, en la camisa desbotonada, pop de suor, en llançó dins el
el darrer bus. Reconeix cares conegudes que en miren un poc sorpresos.- Joder Vicent! Quina entrada.
Un brigada que estaie empipat per esta de guàrdia ens recorda que demà serà un dia important en les nostres miserables vides.
- Ya esta bien de tocarle el conejo a la novia, mañana dejareis las faldas de mama para ser hombres, però tendreis que comer mucha mierda
antes de ser soldados, venga pichaflojas a formar
Hi ha una calma tensa, tots tenim ganes de fer-lo bé i marxar d'allà.
Desprès de 44 dies de sol crema-pells, plou i molt en ple mes de juliol. Tant d'esforç, suades i correr com cabrons per fer la jura
dins el menjador. Els mandos no saben que fer, ens demanen de forma casi sindical que volem fer. No hi ha dubtes volem
fer la desfilada davant els nostres, no per patriotisme, si no per dir jo no tenc por el l'aigua.
Ho com un forester va dir d'una forma més basta -O follanos todos o la puta al rio.
Tots ben vestits, guants blancs, sabates brillants, les trinxes ben posades i el fusell com nou de trinca.
FIRMES,AR,SOBRE EL HOMBRO, AR, DE FRENTE, AR. El espectacle va comença, la renou de 300 reclutes caminant a l'hora
encara ressona avui dins la meva memòria.
Les prediccions meteorològiques es varen complir i ens va caure el cel a damunt. L'humitat feia que les sabetes relliscasin al terra,
les gorres banyades, eren un parell de talles més grans, casi no i veiem, els guants eran ja negres per culpa de l'arma, que hores més tard
semblaria un pal de garnera oxidat. Aquell dia de juriol no hi havia perill de desmais per fer hores el sol.
Tot va anar segons el previst, una vegada besada la bandera, toca fer un jurament tots a l'hora. El coronell de veu aflautada ens crida -SOLDADOS JURAIS POR VUESTRO HONOR DEFENDER A ESPAÑA HASTA LA ÚLTIMA GOTA DE VUESTRA SANGRE SI FUERA NECESARIO.
I tots teniam que crida.- SI JURAMOS, però l'ho que jo i molts més van dir .- SI NOS VAMOS.
Es va escoltar tan clar, vaig pensar d'aquesta mos penjan. La desfilada havia acabat hi ha pas lleuger com sempre, cap a la companyia. Més que soldats semblaven gitanos armats, pops i amb es faldaret per fora.
Ens donen un paper que diu, tenim 10 dies de permís i el destí que ens pertoca.
Regimiento de infanteria Mahon 46. La caserna esta a 15 minuts de casa. Comenten que ens espera en tornar a Menorca. El curiós del cas va ser el comportament dels soldats foresters quan sen van adonar que eren destinats a l'illa menor. La fortalesa de la Mola amb el trist penal, encara érem temuts a tota Espanya, per un passat terrible de mort i captiveri. Vaig parlar en uns quants d'ells per tranquilizar-los, que ara no passava res. Però n'avia que no volíem entra en raó, fart d'escolta disbarats, vaig contar un munt de mentides. Volien tenir por, jo les donaria por. Una història era que els novatos eren llançats pel penyal i un rollo que els feian tactes rectals per mirar dents picades, més d'un va plorar com una figa flor.
Un tinent cridava com un boix, que ningú marxaria s'hi no feia net l'arma, (vamos que nos vamos) La fará neta sa tia Rita. Agaf el petate i sortim per la porta, més contents que un gingol. Un darrer cop d'ull el C.I.R. 14, ja no tornaré mai més per aquí. Uns mesos desprès tornava per aquell lloc, però açò és una altra història.
-Què soldadet, ets un desastre, mira quin merder vas fer. Jo li vaig llevar ferró el succeït.
Per la mare era el poca solta que va donar una sobrassada a un moix famolenc. El contacte amb la (novia) va fer despertar les ganes
de tenir una conversa més profunda, explicar com es feia un asalt amb baioneta. Però es fa imposible, pares i germana per allà i la resistencia
de l'enemic, tocar retirada, però açò no a fet més que comença.
Unes hores de relax son ma de sant, mitg en bolles, la veu de la mare me diu - Quina hora es de partir?
Refoina! Ja haig de vestir-me i anar agafar el bus, dos besos i ràpidament dins l'ascensor, un renou de cables i l'aparell quedar aturat entre pisos.
Ostià puta! Ara què passa? Fa molta calor a dins, arribaré tard i me follaran viu, crit con un boix, toc botons, me'n record de tots els abam passats
de l'inventor d'aquell trasto. No van ser més de 15 minuts, son molt llarcs, surt correns, en la camisa desbotonada, pop de suor, en llançó dins el
el darrer bus. Reconeix cares conegudes que en miren un poc sorpresos.- Joder Vicent! Quina entrada.
Un brigada que estaie empipat per esta de guàrdia ens recorda que demà serà un dia important en les nostres miserables vides.
- Ya esta bien de tocarle el conejo a la novia, mañana dejareis las faldas de mama para ser hombres, però tendreis que comer mucha mierda
antes de ser soldados, venga pichaflojas a formar
Hi ha una calma tensa, tots tenim ganes de fer-lo bé i marxar d'allà.
Desprès de 44 dies de sol crema-pells, plou i molt en ple mes de juliol. Tant d'esforç, suades i correr com cabrons per fer la jura
dins el menjador. Els mandos no saben que fer, ens demanen de forma casi sindical que volem fer. No hi ha dubtes volem
fer la desfilada davant els nostres, no per patriotisme, si no per dir jo no tenc por el l'aigua.
Ho com un forester va dir d'una forma més basta -O follanos todos o la puta al rio.
Tots ben vestits, guants blancs, sabates brillants, les trinxes ben posades i el fusell com nou de trinca.
FIRMES,AR,SOBRE EL HOMBRO, AR, DE FRENTE, AR. El espectacle va comença, la renou de 300 reclutes caminant a l'hora
encara ressona avui dins la meva memòria.
Les prediccions meteorològiques es varen complir i ens va caure el cel a damunt. L'humitat feia que les sabetes relliscasin al terra,
les gorres banyades, eren un parell de talles més grans, casi no i veiem, els guants eran ja negres per culpa de l'arma, que hores més tard
semblaria un pal de garnera oxidat. Aquell dia de juriol no hi havia perill de desmais per fer hores el sol.
Tot va anar segons el previst, una vegada besada la bandera, toca fer un jurament tots a l'hora. El coronell de veu aflautada ens crida -SOLDADOS JURAIS POR VUESTRO HONOR DEFENDER A ESPAÑA HASTA LA ÚLTIMA GOTA DE VUESTRA SANGRE SI FUERA NECESARIO.
I tots teniam que crida.- SI JURAMOS, però l'ho que jo i molts més van dir .- SI NOS VAMOS.
Es va escoltar tan clar, vaig pensar d'aquesta mos penjan. La desfilada havia acabat hi ha pas lleuger com sempre, cap a la companyia. Més que soldats semblaven gitanos armats, pops i amb es faldaret per fora.
Ens donen un paper que diu, tenim 10 dies de permís i el destí que ens pertoca.
Regimiento de infanteria Mahon 46. La caserna esta a 15 minuts de casa. Comenten que ens espera en tornar a Menorca. El curiós del cas va ser el comportament dels soldats foresters quan sen van adonar que eren destinats a l'illa menor. La fortalesa de la Mola amb el trist penal, encara érem temuts a tota Espanya, per un passat terrible de mort i captiveri. Vaig parlar en uns quants d'ells per tranquilizar-los, que ara no passava res. Però n'avia que no volíem entra en raó, fart d'escolta disbarats, vaig contar un munt de mentides. Volien tenir por, jo les donaria por. Una història era que els novatos eren llançats pel penyal i un rollo que els feian tactes rectals per mirar dents picades, més d'un va plorar com una figa flor.
Un tinent cridava com un boix, que ningú marxaria s'hi no feia net l'arma, (vamos que nos vamos) La fará neta sa tia Rita. Agaf el petate i sortim per la porta, més contents que un gingol. Un darrer cop d'ull el C.I.R. 14, ja no tornaré mai més per aquí. Uns mesos desprès tornava per aquell lloc, però açò és una altra història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario