sábado, 7 de mayo de 2011

SANT JOAN DE DALT DE TOT .(a)

El alcohol produce amnesia... y otras cosas que no recuerdo
Es GIN de Menorca es aigua beneida fora de l'illa







CAPÍTOL QUINT
OPERACIÓ (SANT JOAN DE DALT DE TOT) Primera part.
L'hora de sopar es xerrava de tot, que ferien arribar al corter de Menorca. Quin destí ens tocaria, també de coses de gent jove: fútbol, festes i dones. Aii! les noies, quants de mal de caps, sí de dalt i de baix. El grup de ciutadallencs volia celebrar Sant Joan, varen fer una proposta de sortir a sopar, tots els menorquins el proper fi de setmana. Pensant que seria una bereneta amb uns refrescos, un cafè o un tè, una volteta casi infantil pels parcs de Palma. Fer un poc de tertúlia per decidir, si anàvem a missa, diumenge el matí a les 8 h. Els darrers pensaments que allò es transformaria amb una invasió de bàrbars del nord.



Dissabte per fi! Uniforme fora, texans ben col·locats, som-hi a fer un poc de bulla per l'aburrida Palma. Allà on estava allotjat tothom tenia feina, com en Toni el company d'automòbils que esteia de guàrdia.



Hi havia un altre recltuta allotjat a la mateixa casa, en Jaume, van partir junts. A les 8 del cavespre ens trobarem a la plaça Espanya. Comença la operació Sant Joan de dalt de tot. Els qui no érem de Ciutadella, no podíem comprendre aquelles ganes de festa. Però no era d'alegria, era d'enrabiat per ser fora de casa aquells dies de joia. No poder xalar amb la família i amics. Per ells el sentiment festós era més que veure i fer botar els cavalls.



Ho han mamat de molt petits, un conjunt de coses que se succeïxen la unes a les altres i que estan relacionades entre elles, del primer toc de fabiol al darrer. Una riuada de sentiments i sensacions.



No record quants erem, uns 15 més o menys, sopar senzill, pizza i cervesa, rialles i molt bon rotllo. Frases com: -L'any qui ve tots a ses voltes, jo convit.



Fins aquí tot bé, els camarades de Ciutadella havien comprat uns bòtils de gin de la marca larios, no hi havia xoriguer. Qui sap, tal vegada va ser un dels primers ``botellóns´´. Com semblava que es qui tenia més seny del grup era jo, intentava calmar aquella eufòria mesclada en disgust. En Toni Mascaró va agafar el bòtil de gin i sobre l'espatlla, ar. En pocs minuts ens havíem quedat sense munició, com era moda per aquella època varen marxar a paso ligero cap a la Plaça Gomila. Centre de la marxa nocturna a Palma, pubs, bars, discoteques, topless i puticlubs, el port aventura de bordegassos.



Com tot desmare hi ha fases, persones que feia poques setmanes que ens conexíem, ara erem com germans. Personalment ja no controlava res.



- Que facin el que vulguin! Es ramat decidir entra a un bar de copes molt conegut i ple de gent. Trobam una taula i tornar-hi, vaig fins la barra, ep ostias, aquí hi ha gin xoriguer, el deman i el pos damunt la taula rebut amb gran alegria, visques a Ciutadella, crits de Sant Joan. Amb un obrir i tancar d'ulls ens havíem begut es bòtil de gin, sense mescles. Càntics, dir amoretes a les joves i suc i més suc. Quan va ser l'hora de pagar, van pensar: a n'aquets trompes els hi fotrem una clavada. No vam pagar, el cambrer ens amenaça en cridar a la policia militar, no ser com se'n va adonar que aquella turba de caps rapats eren militars. En Toni Mascaró, de professió manobre, tenia una molta força i amb una mà va agafar al camarer per la camisa i l'alçà del terra. La poca intel·ligència que teníem se'n va raonar: açò no acabarà bé. Cridòria i desordre, el cambrer va sortir disparat i en un tancar i obrir d'ulls, taules i cadires per terra, gots i cendres volaven com projectils. Osties per tothom a lo màtrix, una persona desconeguda era un enemic. La trifulca va durar pocs minuts, a nes crit de la P.M. tots fora cagant punyetes. En segons érem fora i com bons trílers ens desperdigarem entre la gent.

Ara tenc que anar a vom... ggrrrrsss, el pròxim capítol es desenllaç.

No hay comentarios:

Publicar un comentario