jueves, 13 de enero de 2011

UNA VIDA DE LLEGENDA


Fa molt d'anys vaig conéixer una persona interessant. Just acabat de fer 18 anys em van enviar a fer feina a una casa dins Maó , uns baixos amb un pati i un petit troç de terra .

Hi vivia un home gran que vivia tot sol , la casa era antiga i necessitava una bona reforma , aquell homanet no tenia masses ganes de gastar-hi , en quatre adobs i un poc de pintura ja li valia .

De tot d'una algú me va cridar l'atenció , tenia un rostre dur casi calb , una cicatriu a la cara i anava un poc coix , xarrava en castellà amb un poc d'accent extranger. Parlava lentament , molt amable me va brindar un refresc , va voler saber qui era jo , els meus pares , l'avis , on vivia ...

Mentre jo feia feina d'aqui d'alla , no li donava interès.

Això va cambiar quan vaig passar per davant un moble vitrina , una foto me va cridar l'atenció , a la imatge en blanc i negre , s'hi podia veure un grup de soldats i just al darrera un camió blindad da fabricació americana que tenia un nom possat al davant ''Madrid''.Baix de la fotografia es podia llegir ''París 1944''

Sempre m'agradat la història en especial de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Coneixia els fets però tenia davant meu un home que havia viscut moments històrics hi havia participat.

L'hi vaig demanar per la foto , s'hi sortia, amb un somriure , va dir que sí . L'hi volia demanar de tot i no em sortia res .

Es va sorpendre que sapigués tant sobre coses que havien passat feia 40 anys .

Em contar un poc per damunt la seva vida . Els 16 anys va comença la Guerra Civil, els 17 anys va partir a combatre a la península , al front de Catalunya , teruel , el Ebro i el fracàs , fugida a frança . Camps de concentreció , fam , malalties , miséria i desesperació.

Per jugir de tot allò es va allistar a la '' Legión extranjera'' i cap a Àfrica . Pocs mesos després la Guerra mundial devasteria Europa . Ell va lluitar a Libia i Tunis , un temps més tard a frança, alliberant París . Varen lluitar durament en molts de companys morts , fins a la maitexa Alemanya. Al fi del conflicte mundial no podia tornar a Espanya, va continuar dins l'exercit francès. El van enviar el sud-est asiàtic , l'actual Vietman , on França va patir una derrota humil.liant . Uns anys més tard , ja amb la salud malmesa va fer de instructor anti-guerriller a Argelia.

Després de tanta guerra i patiment , va ser donat per invàlid per causa de un munt de ferides rebudes . Va anar a viure al sud de França , es va casar i va tenir una filla , però la fortuna que va tenir els camps de batalla l'hi va donar l'esquena i en un accident de cotxe van morir la seva dona i la petita , ell va sortir ferit , sobre tot l'anima (llagrimes)

Just mort el dictador a Espanya ,va decidir tornar a Menorca.

L'hi vaig fer la penúltima pregunta:

-¿Tenias miedo a la muerte?

Me va mirar amb ulls entalats i va dir

-¿Miedo a la muerte? NO

-La muerte es lo más justo del mundo, a todos nos llega algún dia , ten miedo a no haber vivido lo suficiente , a no haber vivido lo suficiente , a no haber amado , reído y llorado . haber abrazado .

Ahora no lo entiendes dentro de unos años lo entenderás .

Ja partia i vaig tornar a passar per la vitrina, al costat de la foto hi havia una medalla i un saquet de tela molt fet pols . L'hi vaig demana :

-¿Que hay dentro?

-Un amuleto , vino conmigo durante toda mi vida , és una piedra negra , lisa que encontré cuando era niño en una cala del norte de la isla .

Em vaig despedir i mai més vaig saber d'ell . Un mes després vaig començar la mili , la memòria va borrar quasi per complet aquest fet .Fins avui que donant una volta per internet , me topat una fotografia que m'ha fet recordar el que havia passat 25 anys enrera.

Hi ha gent que passar per la vida , altres son una llegenda